La Moncloa torna a encoratjar una reunió entre Sánchez i Puigdemont després de l’avís de Junts i l’horitzó de Pressupostos

Aquesta vegada, la picada d’ullet ve precedida de l’avís del mateix Puigdemont sobre que «el nostre vot no és previsible, no es pot donar per descomptat» i la pretensió del Govern de presentar els Pressupostos. Sánchez es va comprometre aquest dilluns a presentar els comptes públics i d’aquí la seva intenció de reunir-se amb «tots els interlocutors polítics», segons va avançar quan li van preguntar explícitament per una trobada amb el líder de Junts, Carles Puigdemont. «Em reuniré amb tots ells per tractar aquests temes i molts d’altres», va afegir encara sense precisar data ni lloc, al trobar-se encara fora d’Espanya el president dels postconvergents. A la Moncloa eviten així referir-se a dates, però tornen a encoratjar la reunió amb l’objecte d’intentar normalitzar la relació en un dels moments més complexos per a la legislatura després de l’esclat del cas Cerdán.

A més de Junts, Podem també s’ha distanciat del Govern. No només retòricament, sinó unint els seus vots a l’oposició en votacions clau, com va passar en l’últim ple per tombar la convalidació del decret ‘antiapagades’. El Govern evita donar per perdut Podem i confia a revertir una mena d’efecte dòmino si acosten els postconvergents a uns comptes públics. Malgrat que en aquest cas recauria sobre els morats la responsabilitat de tombar uns comptes públics, ja han reiterat com a línia vermella per a uns Pressupostos que no s’augmenti la despesa en defensa. Una cosa ja compromesa tant amb la UE com amb l’OTAN, tot i que amb un percentatge de despesa militar corresponent al 2%, en lloc del 5% pel qual es va advocar en l’última cimera de l’Aliança Atlàntica.

A la Moncloa sempre hi va haver discussió sobre el moment idoni sobre una reunió amb Puigdemont en cas que seguís fora d’Espanya. Entre els que s’inclinaven per esperar l’aplicació de l’amnistia i els qui preferien seguir la lògica política perquè la reunió esmentada s’associés a un acord transcendental, com serien els Pressupostos.

A principis d’aquest any, la vicepresidenta primera, María Jesús Montero fins i tot va arribar a manifestar en públic que «no estaria malament que [Pedro Sánchez] es pogués veure amb Puigdemont per concloure que «m’és igual quan, tampoc on, l’important és normalitzar la situació». Això sí, va remarcar que la seva posició era una «opinió personal» i que no havia tractat aquest assumpte directament amb el cap de l’Executiu.

Compromisos pendents

L’actual distància amb els postconvergents, que han situat la seva relació amb el Govern després del cas Cerdán en «pròrroga», obliga novament a redoblar els gestos si es pretén encarrilar la situació. Per fer-ho, ja es preveia accelerar el compliment d’acords pendents amb els socis, reimpulsant les negociacions a Ginebra amb Carles Puigdemont. No obstant, si es manté el compromís de presentar els Pressupostos del 2026, serà imprescindible avançar en carpetes encara sense tancar, si atenem a la metodologia negociadora de Junts.

Notícies relacionades

Illa carrega contra el PP pel finançament: "Desqualifiquen la proposta perquè l'emet Catalunya, no pel seu contingut"

Illa i ERC pacten un decret per reforçar la hisenda catalana i rebaixen la tensió

El cap de l’Executiu no va concretar quina seria la sortida si els tomba el Congrés, però va dissipar la possibilitat de convocar eleccions al situar-les insistentment el 2027. «Les legislatures constitucionals duren quatre anys», va afirmar. Sí que va remarcar que «treballarem amb els grups parlamentaris per aprovar els pressupostos» i que «intentarem persuadir-los que són bons».

Per encarrilar el procés, el Govern haurà d’aprovar encara el camí del dèficit i la regla de despesa, després d’incomplir-se el termini per llei establert per al 30 de juny. Per presentar els Pressupostos en «temps i forma», com encara es defensa en el Govern, el projecte s’haurà de remetre al Congrés abans que finalitzi el mes de setembre. A la tornada de l’estiu Pedro Sánchez se sotmetrà primer a la revàlida del decret ‘antiapagades’, que es preveu aprovar novament en el Consell de Ministres del 26 d’agost, després de l’aturada estival, i altres mesures estrella del Govern sobre les quals s’ha reculat per evitar més clatellades parlamentàries, com la llei Bolaños per accedir a la carrera judicial i fiscal.