Argèlia Queralt, vocal del Consell General del Poder Judicial: "La renúncia de Ferrer i Teso demostra les dinàmiques masculines de la justícia"

Aquests dies es compleix un any des que vostè va prendre possessió i va començar a exercir com a vocal del CGPJ després d’una renovació de l’òrgan que va trigar a arribar cinc anys i mig pel desacord polític. ¿Quina valoració fa d’aquest primer any de mandat?

Jo crec que la valoració general ha de ser positiva. Primer perquè s’ha posat fi a una etapa de bloqueig i de funcionament anormal del Consell General del Poder Judicial, que estava exercint de manera poc adequada les seves funcions. Algunes fins i tot no les podia portar a terme perquè la llei les limitava mentre estigués en aquesta interinitat. I hem fet 161 nomenaments, la comissió de qualificació ha fet un treball enorme i de manera molt rigorós.

La renúncia de les dues dones candidates del sector progressista a les sales clau del Suprem sembla indicar que no s’ha superat la política de blocs que va frenar l’activitat de l’anterior Consell.

La renúncia per part de les magistrades del Suprem, Ana Ferrer i Pilar Teso, és l’excepció a la bona feina en la resta de nomenaments. L’esforç ha sigut titànic, però és cert, i així ho hem posat de manifest nou vocals, que en la votació per elegir els presidents de la sala segona i tercera del TS no s’ha seguit aquesta línia de consens. Per a nosaltres era molt important l’aplicació de la llei de paritat que es va aprovar l’agost del 2024. Era una oportunitat única per poder implementar-la. O bé les dues presidències eren ocupades per dones, de manera que hi hagués tres dones i dos homes a la Presidència de les cinc sales, o bé una de les dues sales la presidia una dona i l’altra un home.

Aquest repartiment entre un home i una dona per al Penal i el Contenciós no ha sigut possible, no hi ha hagut manera de convèncer el sector de sensibilitat conservadora, i finalment, després d’un any, les dues més afins al sector progressista hi van renunciar. I eren candidates excel·lents. Han aguantat tot el procés malgrat les pressions a què es poden haver vist sotmeses. Des d’una perspectiva més individual, podrien haver dit: "Aguantarem, resistirem, ens tornem a presentar". Però en un acte de lleialtat institucional van decidir retirar-se.

¿Per què sempre han d’acabar renunciant elles? Els presidents es jubilaran en un o dos anys, i elles haurien tingut per davant un mandat de cinc.

Jo crec que és ben bé la mostra d’aquestes dinàmiques masculines absolutament imperants. No oblidem que la llei de paritat el que pretén és alterar la distribució del poder en òrgans de govern, no que hi hagi més jutgesses que jutges. Ja són més les dones jutges, en l’última promoció hi ha més de 80 dones davant una vintena d’homes. Però la qüestió és que a les dones ens costa encara moltíssim trencar aquests espais de poder absolutament monopolitzats pels homes. I hi ha un problema i és que no s’entén que precisament perquè es trenqui aquest sostre de vidre, de ciment armat –jo ja no sé com anomenar-lo– el que ha de passar és que les dones puguin estar en aquests centres de decisió.

La llei va canviar i ara s’exigeix un consens de 13 vots per poder tirar endavant les decisions més transcendents. ¿És tan difícil arribar a acords?

És difícil tenint en compte que hi ha un consell que està dividit entre deu i deu, en el qual a més dins del sector progressista hi ha una persona que té una agenda pròpia i que va orientant els seus vots segons el seu criteri [la vocal es refereix, sense esmentar-lo, a Carlos Hugo Preciado]. En conseqüència, és difícil en un òrgan en el qual s’exigeix per a determinades decisions 13 vots, perquè això vol dir que com a mínim has de convèncer tres persones de l’altre sector o la presidenta, que també vota. Quan vam entrar al consell sabíem que seria molt complicat.

Fa tan sols unes setmanes els jutges es van posar en vaga a Espanya, durant tres dies. ¿Per què el CGPJ es va posar de perfil i no va establir serveis mínims ni va donar informació a justícia per aturar els salaris?

En realitat el Consell sí que va adoptar un acord, va assenyalar que els membres del Poder Judicial no tenen dret de vaga. En el dia d’avui no està reconegut el dret i per això es diu que no té desenvolupament normatiu. El problema és que hi ha una desconnexió entre la decisió del CGPJ i la realitat, però no tenim els cursos legals establerts per fer un seguiment de quins jutges sí i quins jutges no van decidir seguir la vaga.

¿I no s’ha pensat mai a instar el legislador a resoldre aquest buit?

Suposo. Però això s’ha de preguntar al Poder Executiu i al Legislatiu, no el pot instar el Consell. Tenim unes competències reglades i són les que hem de complir i no tenim la competència de demanar al Govern o als grups parlamentaris que facin una norma perquè seria ficar-nos en un terreny que no ens incumbeix. Els jutges, a més de ciutadans, són Poder Judicial, és a dir, cada jutge i cada magistrat exerceix individualment el Poder Judicial i reconèixer que exerceixi drets fonamentals és molt complicat. Els drets es creen davant el poder de l’Estat.

Notícies relacionades

Res passa, tot queda

Catalunya obrirà una delegació a la Xina per reforçar la cooperació

Vostè procedeix del món acadèmic, no és jutge. I està al Consell del Poder Judicial. ¿Per què creu que alguns jutges parlen d’atac a la seva independència?

Aquí el que s’està dient és que el Poder Executiu, amb la presentació de dos projectes de llei, està violant la seva independència judicial. Jo no veig cap element en les lleis que posi en perill la independència judicial. Cal tenir en compte que quan es parla de l’accés a la carrera, a Espanya som rara avis. I és l’Executiu, en aquest cas, a través dels projectes de llei o del legislatiu, amb proposicions, el que ha de determinar, en l’exercici de les seves potestats, qui pot decidir com es configura aquest poder judicial. Sempre respectant aquest estatut que estableix la Constitució d’independència, imparcialitat, inamobilitat i responsabilitat. Però la definició del sistema d’accés no pertany a la carrera judicial.