La xacra de la corrupció

El TS manté Cerdán a la presó pel "paper directiu" que va tenir en la trama

El Suprem relaciona l’exnúmero 3 del PSOE amb el repartiment «furtiu» de «quantitats portentoses de diners»

El tribunal qualifica de "nombrosos i poderosos" els indicis existents

La interlocutòria assenyala que l’expolític socialista és l’únic que sabia on i a qui anaven els suborns

El TS manté Cerdán a la presó pel "paper directiu" que va tenir en la trama
4
Es llegeix en minuts

Els arguments de la defensa de Santos Cerdán no van convèncer la Sala Penal del Tribunal Suprem, que només un dia després de celebrar la vista per estudiar el seu recurs d’apel·lació va acordar ahir mantenir-lo pres. La interlocutòria esgrimeix el seu "paper directiu" en la trama que s’investiga, en la qual s’han detectat "nombrosos i poderosos" indicis que podria haver comès els delictes d’organització criminal, suborn i tràfic d’influències que se li imputen. El tribunal li atribueix ser qui reclamava i repartia "de manera furtiva" les "quantitats portentoses i injustificades de diners" rebudes per la presumpta xarxa de corrupció a canvi d’adjudicació d’obres.

Durant la vista d’aquest dimarts a l’alt tribunal, la defensa va acusar tant l’instructor del cas Koldo al Suprem, Leopoldo Puente, com la Fiscalia Anticorrupció d’aplicar-li una "presumpció d’indecència" per mantenir-lo a la presó, a diferència del que ha passat amb els altres imputats, que ara són lliures: l’exministre José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i el comissionista Víctor de Aldama.

La Sala d’Apel·lació coincideix amb l’instructor que el seu cas és diferent perquè comporta un ric més gran d’obstrucció a la investigació, ja que hi ha indicis que exercia un "paper directiu i de control" en la trama presumptament dedicada al cobrament de comissions a través de l’adjudicació d’obres públiques a diferents empreses. I per això "només ell sembla conèixer la destinació que va donar als diners, així com el camí que van seguir fins a entregar-los als beneficiaris últims, qui van ser aquests beneficiaris o on podrien haver quedat els que no es van repartir".

"Està racionalment, objectivament i detalladament fundada la consideració de l’instructor que hi ha un perill que es pugui perjudicar irremeiablement i greument la investigació per una actuació obstruccionista del recurrent", assenyala la interlocutòria davant les al·legacions dels advocats Benet Salellas i Jacobo Teijelo, que fonamenten l’estratègia de defensa a qüestionar l’autenticitat dels àudios gravats durant anys per Koldo García –a qui consideren un "agent provocador" del delicte– i en els quals es basa l’informe elaborat per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

Converses "eloqüents"

El tribunal argumenta que els indicis que recull la instrucció sobre la participació de Santos Cerdán en la trama "són nombrosos i poderosos". I precisament la resolució destaca les "converses telefòniques [intervingudes a Koldo] protagonitzades pels mateixos investigats i que resulten clarament indicatives i confirmatòries de la realitat que s’investiga". L’instructor les considera "extraordinàriament eloqüents de la realitat, de la participació que hi han tingut els investigats i del fet que el recurrent ostentava en la trama unes funcions preeminents i de direcció". La interlocutòria, de 30 pàgines, en recull algunes de remarcades per la fiscalia a fi d’oposar-se al recurs de Cerdán, així com els missatges de text que el mateix polític va enviar a Koldo García, quan Ábalos va ser nomenat ministre.

A això s’hi afegeix l’anàlisi de les adjudicacions d’obra pública concedides per Transports, a través de la Direcció General de Carreteres o d’Adif, per "beneficiar presumptament l’empresa Acciona Construcción, fins i tot actuant en UTEs amb d’altres de no tanta envergadura", i quan no havia presentat la millor oferta econòmica. La resolució especifica que es va veure "afavorida en la licitació per criteris de valoració subjectiva que estarien pervertits".

Per a la sala, "el marc indiciari que s’ha descrit revela per si mateix la naturalesa de l’activitat que es va desplegar, i també la manera en què es va desenvolupar i com els investigats es repartien, de manera furtiva, unes quantitats portentoses i injustificades de diners, en un comportament que només es mostra coherent amb l’activitat delictiva que s’investiga".

Segons la sala, el risc de perjudicar les indagacions, si Cerdán quedés lliure, no és el genèricament apreciable en la fase inicial de qualsevol altra investigació. "Les converses reflecteixen que Santos Cerdán impulsava i feia un seguiment de l’empresa a la qual s’havien d’adjudicar determinades obres concretes", explica el jutge Pablo Llarena, ponent de la resolució. "Revelen que també era ell qui pagava a José Luis Ábalos i a Koldo García els diners que els corresponien per les comissions obtingudes il·lícitament. Es reflecteix d’aquesta manera que era Santos Cerdán qui gestionava i traslladava la informació de les empreses que havien compromès el pagament per determinades obres públiques i que havien de resultar beneficiades amb l’adjudicació final, a més de ser qui aparentment va conèixer i va validar uns mecanismes ocults de pagament que efectivament es van fer servir i que encara es desconeixen", assenyala la resolució. "Només l’import de les obres adjudicades a Acciona Construcción per organismes de Transports es va enfilar fins a 537.271.005 euros i per aquestes adjudicacions s’ha revelat un flux monetari d’aproximadament un milió d’euros", segons recull la interlocutòria.

La sala insisteix a dir que "hi ha indicis que el recurrent, que nega qualsevol responsabilitat, coneix tots els que van pagar aquestes comissions [...], a més de saber els conceptes amb què es van poder maquillar els pagaments i, potser, fins i tot la mateixa procedència bancària dels fons. Només ell coneix el rastre [dels diners] i els vestigis que la seva activitat pot haver deixat", diu la interlocutòria.

Notícies relacionades

Homes de palla

"La possibilitat de concertar-se amb altres investigats per construir descàrrecs [...], destruir documents, crear-ne d’altres" per "justificar moviments passats, concertar-se amb testimonis o, fins i tot, modificar l’actual emplaçament de diners defraudats que poguessin estar sota el seu control o d’amagar-los sota societats o homes de palla, justifiquen àmpliament la precaució de l’instructor davant un risc que, per totes les raons que s’han exposat, no és de cap manera apreciable amb la mateixa intensitat respecte de la resta d’investigats", afirma la sala.