Sánchez tombarà les rebaixes fiscals que va manipular Montoro i que continuen encara vigents

El president del Govern, Pedro Sánchez, ja va mirar de contraposar models polítics després del cas Montoro per defensar que el seu Govern actua amb «autonomia política». Dues maneres de governar, va diferenciar, «en benefici de l’elit empresarial o en benefici de l’interès general». En la seva primera valoració sobre aquest presumpte cas de corrupció al PP, preguntat dimarts passat durant una compareixença a Montevideo, en el marc de la seva gira llatinoamericana, va concloure que «abans es legislava per a persones amb nom i cognoms, tot i que desconeixíem que fos previ pagament, i avui el Govern reivindica la seva autonomia en defensa de l’interès general».

La pretensió de revisar les rebaixes fiscals de Montoro amb la vista posada a revertir-les s’emmarca dins d’aquest intent de contraposar models i reivindicar l’«autonomia política» del Govern davant interessos empresarials. De fet, des del PSOE miren de deixar anar l’ombra de sospita sobre el PP d’Alberto Núñez Feijóo per haver-se oposat als impostos especials sobre els beneficis de la banca i les energètiques durant la crisi inflacionista per la invasió russa d’Ucraïna.

A més dels canvis legislatius per beneficiar el sector dels gasos industrials, a Ferraz apunten que hi pot haver altres sectors involucrats: «Sortiran moltes coses i molt doloroses». El mateix Sánchez es referia a una «corrupció generalitzada i sistematitzada» per estendre aquestes sospites.

La primera de les rebaixes fiscals investigades, relativa a les bonificacions en l’impost d’electricitat, continua figurant en la legislació. Com recull la llei 28/2014 al seu article 98, s’hi estableix una reducció del 85 % per a les «activitats industrials en què el consum elèctric representi més del 50 % del cost d’un producte». A aquests efectes, s’afegeix que el cost d’un producte es defineix com la suma de les compres totals de bens i serveis més els costos de mà d’obra més el consum del capital fix.

L’altra modificació legislativa per beneficiar les gasístiques té a veure amb la rebaixa l’impost d’activitats econòmiques (IAE). A través de la introducció d’un epígraf específic sobre «fabricació de productes químics inorgànics», per reduir la càrrega impositiva local als Ajuntaments on les empreses implicades tenien plantes de producció de gas.

El jutjat d’instrucció considera que les investigacions revelen que gegants del sector dels gasos industrials com Air Liquide, Abello, Messer, Praxair i Carburos Metálicos, adscrites a l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM), van contractar fins i tot en dues ocasions Equipo Económico per aconseguir, gràcies a la seva xarxa d’influències en el Govern, avantatges fiscals específiques.

Pagaments de 780.000 euros

Notícies relacionades

Catalunya obrirà una delegació a la Xina per fixar un nou marc de relacions institucionals

Borrell contra el "supositori" del finançament singular de Catalunya: «No és federal, ni progressista ni generalitzable»

Les companyies van abonar conjuntament almenys gairebé 780.000 euros al despatx fundat per Montoro. Amb això haurien aconseguit el 2014 que Hisenda inclogués el seu sector a la llista de beneficiaris d’una reducció del 85 % de la base imposable del que pagaven per l’impost especial de l’electricitat (estalviant-se uns 59 milions a l’any totes les empreses del sector) i, el 2018, per obtenir bonificacions especials en l’impost d’activitats econòmiques. Les investigacions mostren que els abonaments estan molt per sobre del que les companyies pagaven altres consultores i que la posició d’Hisenda va canviar radicalment i en poc temps en benefici de les empreses després de contractar el despatx fundat pel ministre.

La instrucció del denominat cas Montoro s’ha centrat en les relacions d’Equipo Económico amb les empreses dels gasos industrials i és en aquest àmbit en el qual el jutjat troba elements més sòlids (fonamentalment a través d’un serial d’intercanvis de correus electrònics entre els implicats) per concretar la imputació de càrrecs públics, directius i companyies industrials. No obstant, el cas es pot acabar ampliant a altres sectors en el qual també s’han constatat pagaments al despatx de Montoro i en el qual els informes judicials apunten que podrien haver-se registrat intervencions en canvis regulatoris, molt especialment en el cas de la reforma elèctrica que va emprendre el primer Govern de Mariano Rajoy en plena crisi econòmica.