Un jutjat de Barcelona avala la convocatòria d'Interior que va permetre nomenar Sallent com a major dels Mossos

Un jutjat de Barcelona ha avalat la convocatòria de l'anterior equip del Departament d'Interior que va permetre nomenar Eduard Sallent com a major dels Mossos d'Esquadra, segons ha avançat Ser Catalunya i ha pogut confirmar l'ACN. El jutge ha rebutjat dos recursos del Sindicat Autònom de Policia (SAP) i de l'Associació Professional de Comandaments de la Policia Catalana (COPCAT). El procés està aturat per ordre judicial de forma cautelar, tot i que Sallent ja havia cursat el curs preceptiu. Les sentències argumenten que és la llei la que estableix que l'accés a la categoria de major es fa pel sistema de lliure designació entre els comissaris del cos i, per tant, "no es tracta del tot d'una decisió administrativa, sinó legislativa".

Al·lega també que la convocatòria impugnada sí que defineix els requisits o condicions necessàries per aspirar al lloc de major dels Mossos. Totes les condicions dels aspirants, continua, es refereixen als conceptes de mèrit i de capacitat, perquè "tenir una determinada categoria dintre del cos i trobar-se en servei actiu són circumstàncies que revelen un determinat conjunt de mèrits i capacitats pel qual opta l’administració a l’hora de convocar el procés selectiu".

En el cas de la convocatòria de major, remarca que es podrien haver inclòs altres proves i instruments addicionals per tal de determinar els mèrits i capacitats dels aspirants, "però no es podien deixar d’incloure les que preveu la convocatòria", com són l’informe d’idoneïtat i la superació d’un curs d’adequació (novament, per decisió legislativa).

En aquest sentit, apunta que es podria plantejar la qüestió sobre si el sistema de lliure designació és adequat per a la provisió del lloc de major, però subratlla que és el legislador qui ha optat per aquest sistema, "per la qual cosa la decisió sobre emprar-lo o emprar-ne un altre resta fora de l’àmbit de discrecionalitat de l’administració". Allò que serà objecte de discrecionalitat, continua, serà la valoració dels mèrits dels candidats que compleixin els requisits de la convocatòria, però no la convocatòria mateixa pel sistema de lliure designació.

Notícies relacionades

Espanya proposa blindar per llei que el cost de l’oficialitat del català corri al seu càrrec

Feijóo promet «més finançament» per a Catalunya si governa: «Sé que el necessita i el tindrà»

Pel que fa a l'entrevista que es va fer als dos candidats, Alícia Moriana i Eduard Sallent, el jutge apunta que no figurava en la convocatòria, però entén "que podia ser exigida al marge de la convocatòria" per poder emetre un informe d'idoneïtat. "És un mitjà de presa de coneixement a l’abast de qui ha d’emetre l’informe d’idoneïtat, i no una prova selectiva", estableix.

El jutge constata que l'autèntica qüestió conflictiva és la valoració discrecional dels mèrits no especificats a la convocatòria. Argumenta que en una convocatòria per lliure designació només s'han de concretar els requisits, però no els mèrits, com sí que s'ha de fer en un concurs.