Pilota a la sala dels ‘inquisidors’

"No hi ha absolutament cap indici que qualsevol dels quinze acusats hagi comès fets penalment rellevants. Estimo que ningú ha de ser jutjat sense que existeixi un sol indici racional de criminalitat en contra seva i, en consciència, reitero que no n’aprecio cap en la conducta dels encausats".

El jutge Vicente Ríos va dictar, el 21 de juny del 2024, obligat per la sala quarta de l’Audiència de València, presidida pel magistrat Pedro Castellano, la interlocutòria de transformació de les diligències prèvies seguides durant gairebé tres anys en procediment abreujat –equivalent al processament– contra la vicepresidenta dimitida de la Comunitat Valenciana, Mónica Oltra, i 14 persones més, col·laboradors i funcionaris, pel presumpte encobriment de delictes en el cas d’una menor que va ser objecte d’abús sexual pel llavors marit d’Oltra, amb qui estava en procés de divorci.

Sabem que va ser "obligat" perquè el jutge d’instrucció va fer constar en la resolució que processava els quinze imputats per "imperatiu legal", és a dir, per decisió de la sala quarta de l’Audiència de València, tenint en compte que per la seva banda no va trobar cap indici contra els imputats durant una llarga investigació de més de dos anys.

Un any després del processament, a l’elevar les parts personades els escrits que demanen l’obertura de judici oral dels quinze imputats i la fiscalia, que sol·licita l’arxivament de la causa, per falta de proves, el jutge Ríos ha resolt denegar la sol·licitud.

Ja en la seva important interlocutòria de 96 folis –una quantitat més pròpia d’una sentència que no pas d’una interlocutòria de transformació de les diligències–, el jutge esmicolava tots els arguments i sospites –per a la qual cosa va examinar 48.000 correus electrònics encreuats dins de l’Administració valenciana, segons sol·licitud de les acusacions– i arribava a la conclusió que no hi havia indicis seriosos que poguessin justificar l’ombra de dubte que planava sobre les acusacions per justificar fer seure Mónica Oltra al banc dels acusats.

Al desestimar els recursos contra el processament, la magistrada ponent, Clara Bayarri, va aportar en nom de la Sala Penal un argument per justificar seguir endavant cap al judici oral. Bayarri, procedent de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, va proporcionar un argument "creatiu".

"No pot, en aquest moment processal, verificar-se la resolució d’arxivament de la causa que respecte d’ells [és a dir, els recurrents] es postula, en condició del principi pro actione, principi constitucional vinculat al dret a la tutela judicial efectiva que exigeix als òrgans judicials l’exclusió de determinades aplicacions o interpretacions dels pressupòsits processals que eliminin o obstaculitzin injustificadament del dret del litigant a fer que un òrgan judicial conegui i resolgui sobre la pretensió sotmesa".

I alhora afegia: "N’hi ha prou amb l’existència d’indicis que estableixin la probabilitat d’implicació, cosa que no exclou la possibilitat que la implicació no existeixi".

"El cert és que el principi pro actione invocat per Bayarri es contraposa, en certa manera, amb el principi in dubio pro reo del dret penal, que afavoreix l’acusat en cas que hi hagi cap dubte", va assenyalar un magistrat expert en qüestions constitucionals consultat per EL PERIÓDICO. "Em sembla molt poc apropiat per justificar fer seure algú al banc dels acusats en dret penal", va afegir.

¿Últim combat?

En la seva interlocutòria coneguda divendres passat, el jutge Ríos contesta a Bayarri sobre el principi pro actione o dret d’acció: "Respectant el dret d’acció com a manifestació del dret a la tutela judicial efectiva no s’entra a valorar el fet, que no obstant ha de ser ressenyat per les conseqüències que d’això se’n puguin derivar, que les parts acusadores introdueixen fets que no s’ajusten als fets recollits en la interlocutòria per la qual s’ordenava la prossecució de la causa en la seva fase intermèdia [interlocutòria de transformació de les diligències en abreujat], que reproduïa literalment els que es van exposar en la interlocutòria de sobreseïment provisional i que fins ara no han sigut modificats per cap resolució".

En altres paraules, que el principi pro actione ha portat les acusacions a tergiversar la interlocutòria de la secció quarta de l’Audiència de València per fer passar gat per llebre. En cap cas, el dret a la tutela judicial efectiva de les acusacions es pot atribuir com a dret del jutge d’instrucció.

Però ara estem en la fase final. La secció quarta, ¿tornarà a defensar aquest criteri contra el jutge Ríos i el fiscal? ¿Tornarà a dir allò que Bernard Gui –el personatge d’Umberto Eco d’El nom de la rosa– va consagrar: "Només hi ha una autoritat capaç d’investigar aquests temes: la Santa Inquisició"?.

Notícies relacionades

El comissari Sallent reconeix a la jutge que els Mossos no van contemplar que Puigemont fugís després de l’acte de l’Arc de Triomf

El PSOE i Junts miren de salvar la legislatura de Sánchez en una nova trobada a Suïssa

Oltra va somriure divendres a la tarda al revisar els missatges rebuts. Un d’ells deia: "Mónica, a la perruqueria, que venen les eleccions". Ella és prudent. Sap de lawfare ara més que ningú. La pilota és a la teulada de la secció quarta de València.

Lectores i lectors, segurament es pregunten com és que hem arribat al punt en què a l’Estat judicial espanyol (EJE) un jutge, en aquest cas el jutge Ríos, hagi d’explicar, no una vegada sinó ara dues i tot, que no "es pot jutjar ningú sense que existeixi un sol indici racional de criminalitat". I aquesta pregunta, si realment se la fan, és molt pertinent. Perquè, ¿en quin Estat es pot enjudiciar una persona sense que hi hagi indicis racionals de criminalitat? La resposta seria aquesta: en un estat de lawfare.