Les quatre incògnites de Sánchez que tenen en suspens el PSOE

El partit, mentrestant, es manté en suspens. El principal dubte rau en l’extensió del cas que ha col·locat Sánchez al caire del precipici. Si més enllà de José Luis Ábalos, Koldo García i Cerdán hi ha més socialistes implicats, incloent-hi el mateix cap de l’Executiu, i si apareixen indicis de finançament irregular del PSOE. Cal concretar-se, les dues hipòtesis farien pràcticament insostenible la tercera legislatura de Sánchez, que aquest dimecres va insistir en la seva intenció de tornar a presentar-se a les pròximes eleccions generals. Però les possibles noves revelacions de l’escàndol depenen de la investigació judicial. Hi ha, no obstant, quatre importants incògnites la resolució de les quals només està en mans del president del Govern. Són aquestes.

Tot just dimitir Cerdán com a número tres del PSOE, arran de l’informe de l’UCO que l’involucra en una trama per cobrar comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública, nombrosos dirigents socialistes, incloent-hi diversos ministres, van defensar la necessitat de fer canvis en l’Executiu per intentar agafar ànims i recuperar la iniciativa. Així que passen els dies, aquesta possible maniobra ha anat perdent força, amb el Govern i el PSOE esforçant-se a transmetre que l’escàndol només esquitxa el denominat «triangle tòxic», format per Cerdán, Ábalos i García, i que no hi ha motius per prendre decisions més enllà del partit. Però l’interrogant continua sense aclarir-se i encara hi ha un important corrent en el PSOE que creu que abans o després, probablement després de l’estiu, Sánchez haurà de canviar alguns dels seus ministres.  

Tampoc se sap si la «reestructuració» de l’Executiva socialista se cenyirà a l’àrea d’Organització, dirigida per Cerdán fins a la seva dimissió, o si el secretari general aprofitarà per aprovar més relleus com el de l’actual portaveu, Esther Peña, desapareguda durant aquests dies de por i depressió en el partit. La impressió en l’entorn del president del Govern no és unànime. Alguns creuen que tot començarà i acabarà a Organització per reforçar la tesi que les pràctiques corruptes no van impregnar la resta d’àrees del partit. D’altres, en canvi, creuen que Sánchez anirà més enllà. «Però ara mateix tot són especulacions», explica un col·laborador. 

Notícies relacionades

Junts demana al TC que utilitzi «mesures coercitives» contra el Suprem si no aplica ja l’amnistia

Illa exigeix al Suprem que apliqui «amb diligència» l’amnistia: «Em sap greu que hi hagi persones que no se n’hagin pogut beneficiar»

Com a primera mesura davant la ferida de la corrupció que amenaça de truncar la legislatura, Sánchez va nomenar dilluns de la setmana passada un equip interí format per Cristina Narbona, Montse Mínguez, Borja Cabezón i Ana María Fuentes. Tots ells exerceixen de moment les tasques de Cerdán, però qui substituirà definitivament l’exdirigent navarrès continua sent una incògnita. Hi ha sectors del partit que pressionen perquè l’elegida sigui una dona. Sobretot, arran dels infames àudios d’Ábalos i García en què parlen de dones en situació de prostitució com si fossin objectes. Aquí els noms que més sonen són Pilar Bernabé, delegada del Govern al País Valencià, i la ja esmentada Mínguez, secretària general del grup parlamentari socialista. Però també hi ha els que defensen que el substitut també pot ser un home, ja que la presidenta del partit (Narbona) i la vicesecretària general (María Jesús Montero) són dones. En aquest cas, els favorits són Francisco Salazar, secretari d’Acció Electoral a l’Executiva; Félix Bolaños, ministre de Justícia, i Óscar Puente, ministre de Transport.  

La reestructuració serà oficial en el Comitè Federal que el partit celebrarà el 5 de juliol a Madrid. En un primer moment, la cita tindria lloc a Sevilla, junt amb un acte de suport a Montero, també candidata socialista a la Junta d’Andalusia, però aquest enfocament ha sigut aparcat davant la mida de la tempesta. En qualsevol cas, és molt probable que el relleu de Cerdán es conegui abans, tot i que tampoc és clar. Molts dirigents socialistes confien que el nom no sigui revelat fins a la cita, per respecte als membres de l’organisme.