La Generalitat haurà de protegir 270 hectàrees més per obtenir el sí d’Europa

El projecte per a l’ampliació del Prat preveu un "anella verda" i un fons econòmic per compensar l’afectació en hàbitats d’interès comunitari

La Generalitat haurà de protegir 270 hectàrees més per obtenir el sí d’Europa
4
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Periodista

Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Perquè la proposta d’ampliació de l’aeroport de Barcelona tiri endavant no n’hi ha prou amb l’acord del Govern i Aena. El projecte, que té impacte ambiental sobre hàbitats d’interès comunitari, haurà de rebre la llum verda de la Comissió Europea, que té un expedient obert per la mala gestió del delta del Llobregat, per ser una realitat. L’Executiu liderat per Salvador Illa n’és molt conscient.

Per això, el president es va encarregar ahir de remarcar les compensacions ambientals que es portaran a terme. De fet, fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica sostenen que l’ampliació de l’aeroport serà una "oportunitat" per millorar l’estat ecològic del delta.

Com que les hectàrees protegides afectades són 27, s’haurà d’incrementar la superfície dedicada a la preservació de la biodiversitat en una proporció de 10 hectàrees per cada hectàrea sacrificada. D’aquesta manera, Aena haurà de comprar 270 hectàrees de terrenys per millorar-les. En alguns casos, es tractarà de zones seques que inundaran per disposar de nous aiguamolls. En alguns casos, s’apostarà per llocs que són dins del perímetre de la Zepa (Zona d’Especial Protecció per a les Aus). Però també es preveu generar hàbitats palustres fora de les fronteres de l’actual Zepa. La idea de la conselleria és aprofitar espais com els Reguerons, propietat del FC Barcelona, i també reconvertir en zones protegides camps agrícoles que pateixen problemes constants d’inundacions, compensant els agricultors afectats.

Suport als pagesos

Els nous espais renaturalitzats formaran, segons el Govern, un anella verda al voltant de l’aeroport. Des de la Secretaria de Transició Ecològica suggereixen que l’ideal és que les aus es moguin per la zona est de l’aeroport i que en les àrees més immediates a la infraestructura no hi hagi ocells de gran mida que puguin causar problemes als avions durant els enlairaments i aterratges.

Aquesta suposada anella que connectarà corredors biològics inclourà el parc agrari del delta i els espais naturals. A més, està previst donar suport econòmic als pagesos que en els seus camps tinguin presència important d’aus. Es tracta que els agricultors puguin cobrar també per produir biodiversitat", diuen a la conselleria.

El pla d’ampliació inclou la creació d’un fons econòmic amb finalitats ambientals per part d’Aena. Equivaldrà al 10% de la inversió (de 3.200 milions) i s’invertirà per al pla de protecció del delta.

"Reconfigurar" la llacuna

L’allargament de la pista del mar obligarà a "reconfigurar", en paraules del Govern, la llacuna de la Ricarda. El braç sud desapareixerà i s’ampliarà artificialment la llacuna cap al nord, perquè la làmina d’aigua sigui la mateixa. "Es millorarà la llacuna hidrològicament i ecològicament, però no ornitològicament", detallen des del Departament. A la llacuna no hi ha una gran presència d’aus, per la proximitat de l’aeroport. Però en canvi, la Ricarda es tracta d’un dels hàbitats més ben conservats quant a la flora, ja que pràcticament no ha sigut modificat. En ella també s’han trobat peixos i amfibis autòctons i amenaçats. Illa va anunciar un pla per millorar la qualitat de l’aigua d’aquesta bassa amb l’objectiu que l’ecosistema restant després de l’ampliació, amb una altra forma, pugui continuar acollint espècies importants.

En el cas del Remolar, l’àrea humida situada al sud de l’aeroport de Barcelona, l’afectació serà menor. En teoria, la massa d’aigua no es veurà modificada. Però la pista i la zona de seguretat sí que envairan part d’aquest espai protegit i quedaran més a prop de l’aigua.

Els deures pendents

Europa, com diem, té un expedient obert pel mal estat del delta del Llobregat. La Comissió Europea va advertir el 2021 que s’havien de posar en marxa diverses solucions per gestionar correctament la Xarxa Natura 2000. La principal queixa d’Europa és que el pla de compensacions de l’última ampliació de l’aeroport, fa més de 20 anys, no s’ha complert, cosa que ha propiciat la degradació de la zona. Aquell document el va redactar, llavors com a assessor, l’ornitòleg Jordi Sargatal, que ara, com a secretari de Transició Ecològica del Govern, lidera de nou el pla de compensacions.

De tot el que exigia Europa a la carta de 2021, encara queden tasques pendents. Han començat a renaturalitzar-se uns antics aparcaments i el Govern Aragonès va aprovar l’ampliació de la Zepa. Però encara falta aprovar un pla de gestió per al delta i restaurar una última zona d’aparcament.

Notícies relacionades

El Govern confia que aquestes accions, sumades al pla de compensacions per a la nova ampliació, convencin Europa, no només per donar llum verda al projecte, sinó per tancar l’expedient obert actualment. Malgrat envair una part de la Ricarda, des de l’Executiu destaquen que es toca menys d’un 2% de l’actual Zepa.

Els dirigents catalans s’inspiren en les ampliacions dels ports de Rotterdam i Anvers, que també van afectar espais protegits, per aconseguir el vistiplau d’Europa. Al port de la ciutat holandesa, es van crear unes illes artificials al llac artificial Markermeer per fomentar la presència d’aus. La diferència és que, en el cas del Prat, abans és necessari resoldre els greuges ambientals i les promeses incomplertes acumulades durant més de dues dècades.

Temes:

Barcelona Govern