Illa exhibirà, com a amfitrió de la cita, una Catalunya "normalitzada"

El palau de Pedralbes de Barcelona serà avui testimoni de com la Catalunya actual té poc a veure amb la de fa set anys. A finals del 2018, a l’edifici noucentista es feia una reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra, que va estar marcada per una insòlita batalla per tres ponsèties: les dues grogues que els independentistes volien situar a la foto com a símbol de la petició de llibertat dels líders del procés i la vermella que, en l’últim minut, va aconseguir colar el Govern per trencar aquest monopoli.

Fora, els CDR protestaven a les portes que comencés el judici pel referèndum de l’1-O. Dins, al lloc que havia sigut guàrdia de l’Estat major que preparava la consulta de manera clandestina, es mesurava cada paraula d’una breu declaració que va reconèixer per primera vegada amb la rúbrica de les dues parts l’existència d’un conflicte polític, i amb això s’obria l’etapa de desglaç entre dues institucions enfrontades pel procés.

Recés de pau per a Sánchez

Set anys després, Catalunya ha passat de ser un polvorí a gairebé un recés de pau per a un Pedro Sánchez sotmès a una olla a pressió a Madrid. Salvador Illa és president, l’independentisme ha perdut la majoria institucional i el govern, però també la motivació per protestar. I l’amnistia, malgrat estar pendent d’aplicar-se de manera completa, ha servit per desinflamar la situació.

Prova d’això és que la reclamació del dret a l’autodeterminació ha sigut substituïda per la d’un finançament singular. El clima a Barcelona és absolutament diferent del de llavors, i això és precisament el que pretén exhibir avui Illa exercint d’amfitrió de la Conferència de Presidents.

Mai abans en 20 anys aquest fòrum que va ser constituït formalment en època de José Luis Rodríguez Zapatero s’havia celebrat a la capital catalana, motiu pel qual el president de la Generalitat mirarà de treure pit d’una "normalització" que no ha sigut possible fins que els socialistes han arribat al Govern i a la Moncloa. D’absentar-se d’òrgans de discussió estatal i de ser un territori hostil cada vegada que el Govern o el Rei posaven un peu a Barcelona, Catalunya ha passat a acollir tots els presidents autonòmics i a implicar-se de ple en tots els debats. Això sí, amb l’amenaça que sigui el PP qui incendiï la trobada.

Notícies relacionades

Sánchez talla el crit unànime dels presidents del PP que demanen eleccions: «Seran el 2027, quan toquen»

Sánchez anuncia un fons de 175 milions d’euros per accedir a l’educació gratuïta de 0 a 3 anys

Illa arriba a aquesta cita amb la voluntat d’exhibir el seu pla sobre l’habitatge i d’arrencar al Govern la concessió d’actius i solars de la Sareb per ampliar el parc públic, però també és plenament conscient que aquest assumpte pot quedar tapat per l’erosió a la qual el vol sotmetre el PP amb el finançament singular català. Un model que encara està pendent de conèixer-se –el termini s’esgotarà el 30 de juny–, però que es regirà pel principi d’ordinalitat i per una quota de solidaritat a la qual agafar-se quan els populars retreguin al Govern que Sánchez està entregat a l’independentisme amb les seves concessions.

El president mirarà d’evidenciar que en el PP no hi ha una posició conjunta sobre un model de finançament caducat, i atacarà amb el seu pla de "prosperitat compartida" una presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, a qui acusa d’abaixar impostos i de desatendre els serveis bàsics. Més enllà del finançament català, Illa demanarà la condonació del deute del FLA i la transformació de les entregues a compte.