El nòvio d’Ayuso i el fisc

El gir copernicà del cas González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, no ha estat pas una improvisació. Sempre, en funció de la marxa del cas, la seva defensa va deixar preparada la possibilitat d’obrir aquesta porta. Perquè González Amador, des de l’obertura de la investigació judicial, el març de 2024, no havia declarat sobre els delictes fiscals. Es va negar a fer-ho davant la jutge Inmaculada Iglesias quan el va interrogar sobre aquests delictes.

Per tant, es va guardar, si es vol dir així, l’as a la màniga de declarar-se innocent i culpar el seu advocat i ex alt càrrec d’Hisenda, Carlos Neira, de l’acceptació dels dos delictes i de l’elaboració d’una proposta de conformitat amb la Fiscalia de Madrid, una proposta que sempre, havent-hi una denúncia penal de delicte fiscal, s’ha de tirar endavant en un jutjat. Amb tot, caldrà veure què dona de si aquest as.

En la superfície, el gir espectacular de González Amador consisteix a qüestionar l’actuació del seu advocat, i posar en solfa l’autorització que li va donar, segons Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet de la presidenta Isabel Díaz Ayuso, per filtrar la nit del 13 de març de 2024 un correu del 12 de març de 2024 –primera filtració en el cas– enviat pel fiscal Julián Salto, encarregat de la denúncia, a Alberto González Amador. Ja hem apuntat que això permet a Díaz Ayuso continuar endavant amb la seva versió.

Conseqüències

Perquè si González Amador no sabia res sobre el fet que el seu advocat anava a acceptar delictes fiscals és que, en realitat, ell no accepta haver-los comès. Per tant, la seva parella pot continuar amb la faula de la multa i aquí no hi ha més que un govern interessat a fer gros l’assumpte per tacar-la.

Però hi ha conseqüències. Les negociacions entre l’advocat que defensa una persona acusada de cometre delicte fiscal i la Fiscalia per arribar a un acord són de caràcter reservat. ¿Què passa si no s’arriba a aquest pacte? És com si aquestes comunicacions no haguessin existit. I no poden incorporar-se al procediment. En la seva declaració de divendres passat 23 de maig en el Tribunal Suprem, González Amador va decidir parlar sobre una matèria que correspon al jutjat 19 de Madrid. El jutge Hurtado, tan primmirat, un Sherlock Holmes del cèlebre correu del 2 de febrer de 2024, no li va dir el que un jutge sol dir: no continuï per allà, això és objecte d’una altra causa en un altre jutjat. No. Li va semblar normal que continués per allà. Però és el que hi ha. La jutge Iglesias, que no ha pogut prendre declaració fins ara sobre aquest tema – els dos delictes fiscals – perquè González Amador es va inventar una excusa processal: primer investigar els seus negocis amb el grup sanitari Quirón i després, en vista del resultat, abordar els delictes fiscals.

Doncs ara resulta que la jutge Iglesias sap que González Amador ha declarat sobre els delictes fiscals davant el jutge Hurtado.

Deducció de testimoni

Per tant, pot accedir a aquesta declaració mitjançant una petició a la sala segona del Tribunal Suprem que es diu "deducció de testimoni". O poden sol·licitar-ho les parts, a saber, que s’enviï al jutjat 19 de Madrid la declaració de González Amador. ¿On ens porta això? A la possibilitat que aquesta vegada el correu i la proposta de vuit folis de Neira s’incorporin a la causa que s’investiga al jutjat 19 de Madrid. ¿Qui són els qui van saber que González Amador era un presumpte defraudador fiscal?

L’Agència Tributària, primer. Segon, la Fiscalia de Madrid, que va rebre l’expedient per presentar denúncia per dos delictes fiscals, i Neira. Tot seguit, Neira fa una proposta de pacte de conformitat amb la Fiscalia.

Aquest pacte és objecte de negociacions però aquestes sempre, tractant-se de delictes fiscals (quota defraudada superior a 120.000 euros anuals), aterren en un jutjat penal, davant una jutge o un jutge. Bé per firmar l’acord, bé per anar a judici.

Neira, al reconèixer els delictes fiscals, veia en González Amador un "defraudador confés".

González Amador, a través de l’advocada Yolanda Sánchez, ha demandat per delicte contra l’honor la vicepresidenta María Jesús Montero per les seves declaracions contra ell per anomenar-lo "delinqüent confés". L’esmentada demanda per la qual la parella d’Ayuso exigeix una compensació de 40.000 euros és una entre mitja dotzena en què també hi ha el president del Govern, a qui exigeix 100.000 euros.

Notícies relacionades

Oposició i «porqueria»

Feijóo promet un "rearmament moral" als militants

Però Yolanda Sánchez no ha demandat l’advocat Neira, el primer a considerar "defraudador confés" González Amador, a l’elaborar aquesta confessió i fer-la arribar a la Fiscalia de Madrid. La parella d’Ayuso va dir que "no" a la pregunta del jutge Hurtado en el sentit de si havia perdut la confiança en Neira malgrat el mal reputacional que li ha comportat.

El declara autor de dos delictes fiscals, un de falsificació de factures (són un total de 16 per 1,7 milions d’euros), diu que pagaràs 520.000 euros pels delictes (40% multa més interessos) i així no compliràs pena de presó (8 mesos o 4 per cada delicte) i no has perdut la confiança en el teu advocat. És extraordinari, maco, que bé que ho expliques, que diria el nostre famós Eugenio.