El Govern rellançarà dilluns la llei de barris amb una inversió de 800 milions

El Govern estableix finalment la dotació pressupostària, que s’està acabant d’enllestir però que es preveu que serà de més de 800 milions d’euros en cinc anys, a un compromís que va assumir des del primer minut de la legislatura. Tota una declaració d’intencions va ser que en la primera reunió del Consell Executiu el 13 d’agost del 2024 es nomenés l’exsenador i exregidor del PSC a Barcelona Carles Martí com a comissionat de barris. Des d’aleshores, i a l’espera de poder disposar dels recursos, la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, liderada per Sílvia Paneque, ha anat donant forma de mica en mica al que serà la primera convocatòria del fons perquè els municipis puguin presentar els seus projectes, prevista per abans de l’estiu.

A mercè dels comptes del 2026

Serà la primera de quatre més durant la legislatura per mirar de beneficiar un centenar de barris en aquest període. De fet, el Govern està enllestint amb els Comuns el compromís perquè, almenys, se’n beneficiïn 20 barris cada any, un acord que es podria fer públic avui mateix si es tanca prèviament.

El pla contempla inversions d’entre 3 i 25 milions d’euros per projecte, com ja va explicar aquest diari, una xifra condicionada a la quantitat d’habitants que tinguin els municipis que hi optin i al fet que compleixin els requisits de vulnerabilitat. Segons el projecte de llei que va avançar EL PERIÓDICO al novembre, encara subjecte a modificacions, per als de menys de 20.000 veïns serà d’entre 3 i 12,5 milions d’euros, mentre que per als que en tinguin més de 20.000 la inversió serà d’entre 6 i 25 milions. Sobre el pagament, a les localitats de menys de 20.000 habitants es va projectar que la Generalitat es faria càrrec del 70% de la inversió, a les que tinguin entre 20.000 i 50.000 habitants del 60% i a les de més de 50.000 de la meitat, mentre la resta l’assumirà el consistori.

Per finançar aquests projectes, el Govern espera poder comptar amb nous pressupostos el 2026, que té intenció de començar a negociar al setembre. Inicialment, una vegada va quedar clar que no hi hauria nous comptes aquest any i que es governaria amb els del 2023 prorrogats, Paneque va vincular la dotació de la llei de barris a la injecció de recursos addicionals via ampliació de crèdit. Tot i això, com que els acords amb ERC i els Comuns s’han allargat més mesos dels previstos i els ajuntaments que optin al fons també han de tenir marge per fer una planificació pressupostària, estarà directament vinculat a l’exercici del 2026 i serà plurianual. A més, serà cap a finals d’any quan la comissió que gestionarà els projectes resoldrà sobre quins aspirants es beneficiaran de la primera convocatòria.

Hi va haver una primera data en què el Govern va agendar la presentació de la llei de barris –el 29 d’abril–, però va ser ajornada precisament perquè s’ha prioritzat actuar de manera coordinada amb ERC i els Comuns, que també han fet demandes pel que fa a la quantitat de recursos que finalment s’invertiran i en la destinació prioritària que tindran. Fa mesos que el grup liderat per Jéssica Albiach reivindica que es posi en marxa la rehabilitació de 150.000 edificis en un termini de set anys. Hi ha grans ciutats com Barcelona, l’Hospitalet, Badalona, Sabadell i Santa Coloma que esperen amb candeletes la convocatòria per abordar de seguida aquesta carpeta pendent, però també altres municipis més petits que necessiten un reconeixement financer per poder transformar zones degradades.

Els barris que podran optar a aquesta inversió han de tenir una renda per càpita inferior a la mitjana de Catalunya –15.830 euros, segons dades de l’Idescat del 2023–, complir la puntuació requerida en els indicadors de vulnerabilitat socioeconòmica i urbana –n’hi ha fins a 26 de definits– i presentar un programa d’intervenció amb caràcter integral.

Notícies relacionades

ERC, Comuns i CUP insten a investigar la repressió del Patronato de la Mujer

Feijóo encarrega al número dos d’Ayuso organitzar el congrés del PP

Tot plegat implica que han de combinar transformacions físiques del barri –des de convertir en zona de vianants carrers fins a millorar la il·luminació o les clavegueres o també rehabilitar habitatges–, mesures mediambientals –la llei del 2022 inclou criteris per mitigar l’impacte del canvi climàtic– i accions sociocomunitàries, que poden anar des de fomentar l’ocupació fins a millorar el comerç de proximitat o fixar programes d’integració o específics per a la infància o la gent gran. Aquests tres criteris impliquen una actualització dels plans de barris que es van impulsar en l’etapa del tripartit.

L’import de recursos que anunciarà Illa per a la llei de barris s’inclou en la fase proactiva del Govern per impulsar projectes amb segell propi després d’un inici de mandat condicionat pels acords amb ERC i els Comuns.