Baròmetre de maig

Enquesta CIS: Feijóo recupera terreny i retalla a la meitat l’avantatge de Sánchez després de l’apagada

En el baròmetre d’abril, el PSOE va perdre dos punts i el PP va obtenir la seva pitjor dada de la legislatura en benefici de Vox

Encuesta del CIS

Encuesta del CIS

3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en enquestes i política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’apagada massiva que va paralitzar la península Ibèrica el 28 d’abril passat ha passat factura al Govern i ha donat aire al PP. El baròmetre del maig del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), realitzat just després de la caiguda elèctrica, reflecteix un retrocés del PSOE i, sobretot, una important recuperació dels populars, que retallen a la meitat la distància que els treia Pedro Sánchez fa un mes. Sobre l’apagada, l’institut públic va elaborar ja una enquesta flaix que va publicar cinc dies després del tall de llum massiu i que concloïa que el 60% dels espanyols consideraven «insuficient» la informació que va oferir el Govern durant l’apagada, que va afectar «molt o bastant» el 52% dels ciutadans davant el 46% que es va veure «poc o gens» afectat per la caiguda.

Segons el baròmetre del maig, que també es va elaborar després del caos ferroviari desencadenat per un robatori de coure, Sánchez aconseguiria ara el 32% dels vots, sis dècimes menys que a l’abril, i el seu avantatge sobre Alberto Núñez Feijóo ha passat de 6,5 a 2,7 punts l’últim mes. El motiu principal és que el PP ha recuperat terreny i es col·loca en el 29,3% dels sufragis, 3,2 punts més que el mes anterior, quan va obtenir la pitjor dada de la legislatura en aquests sondejos mensuals.

I com acostuma a passar, el creixement dels populars va en detriment del seu adversari per la dreta, Vox, que es queda en el 13,7% de les paperetes, un punt i mig menys que a l’abril, mes en què va arribar al seu màxim històric. A més del possible desgast que pot patir pels efectes a Europa i a Espanya de les polítiques de Donald Trump, el partit de Santiago Abascal va acabar l’abril sent multat pel Tribunal de Comptes amb 862.496,72 euros per infracció «molt greu» al rebre donacions sense respectar els requisits de legalitat.

Sumar repeteix a la quarta plaça amb un 6,1% dels vots, i tot i que no té una forta caiguda perquè només perd una dècima, torna a ser la seva pitjor dada des de les generals del 2023 i continua amenaçada per Podem, que puja tres dècimes i se situa en el 4,3% dels sufragis.

Per la seva banda, el CIS torna a fer retrocedir S’ha Acabat la Festa, el partit de l’eurodiputat Luis ‘Alvise’ Pérez, que es deixa quatre dècimes més i es queda en l’1,5%. El 6 de maig, Alvise va veure com els seus dos companys al Parlament Europeu abandonaven la formació i acusaven el seu líder de desinformació i amenaces personals i xantatges. Una decisió que va arribar després que el Tribunal Suprem obrís una tercera causa penal contra Alvise pels seus missatges contra la fiscal delegada de delictes d’odi i discriminació de València.

El context del sondeig

Notícies relacionades

En els dies en què el CIS va realitzar al treball de camp del baròmetre es continuaven investigant les causes de l’apagada massiva, que encara no s’han determinat, però la incidència va reobrir el debat sobre el pes de les renovables i l’energia nuclear en el denominat ‘mix energètic’. L’estudi també va coincidir amb el robatori de coure que va provocar problemes en les connexions ferroviàries entre Madrid i Andalusia el 4 de maig.

En el debat polític es va colar també aquella setmana la reducció de la jornada laboral, que el Consell de Ministres va aprovar el 6 de maig, i a la qual Junts ha anunciat una esmena a la totalitat, així com l’OPA hostil que el BBVA ha llançat sobre el Banc Sabadell i que el 30 d’abril va rebre el vistiplau de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). I també copava les portades aquells dies la preparació del conclave en què va sortir elegit, el 8 de maig, el nou papa Lleó XIV, el nord-americà Robert Francis Prevost.