Pegasus

Illa condemna l’espionatge a presidents i demana "arribar fins al final"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, con el conseller de Presidència, Albert Dalmau.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, con el conseller de Presidència, Albert Dalmau. / MARTA SIERRA (ACN)

1
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va condemnar ahir "tot espionatge polític" i tota acció "il·legal o no emparada per la llei" i va voler deixar clar que és partidari d’"arribar fins al final" per aclarir l’operació Catalunya i les intervencions dels telèfons dels seus antecessors. Així ho va assegurar després que Junts li hagi retret la tebiesa del Govern després que aquesta setmana s’hagi fet públic que Artur Mas va ser investigat amb el programa Pegasus i que l’expresident hagi anunciat una querella com a resposta a aquest anunci.

"¿Pensa condemnar públicament aquest greu atac a la democràcia i els drets fonamentals als quatre últims presidents per part dels governs del PP i del PSOE?", li va deixar caure el president de Junts al Parlament, Albert Batet, amb referència a Mas, però també a Pere Aragonès, Quim Torra i Carles Puigdemont.

Illa va dir, sense matisos, que ho "condemna rotundament" l’endemà mateix que la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, es va limitar a afirmar dimarts que ofereix assessorament legal i va esquivar tant recolzar una querella des de la institució com considerar que els expresidents van patir una vulneració de drets.

Notícies relacionades

"President del silenci"

Això sí, el president de la Generalitat també va ser contundent a l’hora d’exculpar d’aquesta qüestió el Govern de Pedro Sánchez. "Jo no he format mai part de cap govern que hagi espiat", va respondre a Batet. El president de Junts va considerar que era "necessària" la condemna que va fer el president de l’espionatge polític, tot i que va dir que arriba "tard". De fet, durant la seva intervenció inicial el va acusar de ser el "president del silenci", tant sobre aquest tema com durant l’apagada elèctrica, el "caos permanent" de Rodalies, la crisi de la DGAIA o la desinversió del Govern a Catalunya.