El Govern central aprova un pla de 1.157 milions per reforçar la ciberseguretat

El Consell de Ministres va aprovar ahir un pla de 1.157 milions per reforçar les mesures en ciberseguretat i ciberdefensa, en el marc del pla d’inversió en defensa amb el qual s’assolirà el 2% del PIB aquest 2025. Es tracta d’una de les prioritats de l’Executiu, que continua sense descartar la hipòtesi del ciberatac com a causa de l’apagada, per incrementar la seguretat del país davant la multiplicació dels atacs híbrids. De fet, l’any passat es van detectar uns 100.000 ciberatacs. Cada tres dies se’n va produir un amb la consideració de "molt greu", cosa que suposa un increment exponencial.

El titular de Transició Digital, Óscar López, va mantenir viva la hipòtesi del ciberatac. Més d’una setmana després, des del Govern central traslladen que el comitè d’anàlisi continua sense poder descartar cap possibilitat. "Es treballa en totes", va apuntar López després del Consell de Ministres per posar en valor que treballen conjuntament tècnics del CNI, Interior i Incibe (Institut Nacional de Ciberseguretat) amb l’objectiu de "poder conèixer tota la veritat". Fonts de la Moncloa insisteixen a no descartar cap causa "fins que no hi hagi dades" determinants.

Els objectius

Impulsat pel departament que dirigeix Óscar López, juntament amb els ministeris de Presidència, Defensa i Interior, els objectius del pla passen per impulsar el centre d’operacions de seguretat 5G (SOC 5G), incrementar la ciberresiliència dels serveis transversals de l’administració digital i incorporar tècniques avançades d’intel·ligència artificial en els sistemes per a la detecció de ciberatacs i millora de la coordinació de la resposta dels Centres d’Operacions de Ciberseguretat públics i privats.

El centre d’operacions de seguretat 5G busca donar suport als equips de ciberseguretat de les operadores, els fabricants, els usuaris corporatius i les administracions. Així mateix, el reforç de la ciberresiliència pretén millorar la resistència davant atacs dels sistemes de totes les administracions públiques. També es vol potenciar el sistema de generació d’alertes primerenques en l’àmbit de la ciberdefensa i la ciberseguretat i impulsar les col·laboracions amb universitats per a la investigació en ciberseguretat.

López va destacar que amb aquest pla, que reforça les actuacions incloses en el Pla Nacional de Ciberseguretat, aprovat el 2022, es produeix un "salt de gegant" en inversió. De l’import aprovat ahir, el 22% serà executat pel Ministeri per a la Transformació Digital.

El ministeri de Defensa, que dirigeix Margarita Robles, acapararà el 60,4%. Concretament, el Centre Nacional d’Intel·ligència-Centre Criptològic Nacional (CNI-CCN), el Centre de Sistemes i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (CESTIC) i el Comandament Conjunt del Ciberespai (MCCE). Un altre 16,3% correspondrà a Interior i l’1,2% restant es destinarà al Departament de Seguretat Nacional (DSN), que depèn del Ministeri de la Presidència.

El pla d’inversions en defensa, del qual donarà compte avui al Congrés el president Pedro Sánchez, inclou un total de 3.262,76 milions per desenvolupar i adquirir capacitats de telecomunicacions i ciberseguretat. Això és, el 31,16% dels 10,471 milions de les inversions totals d’aquest any. La partida més gran, del 35,45% (3.712,49 milions), es destinarà a millorar les condicions laborals, la preparació i l’equipament de les Forces Armades.

El finançament provindrà en bona part dels romanents dels pressupostos del 2024, del fons de recuperació de la UE, dels estalvis per la reducció en el pagament d’interessos del deute i de certes partides incloses en els comptes prorrogats del 2023 que ja no es necessiten i seran transferides.

Aagesen respon al PP

Notícies relacionades

La investigació es pot dilatar fins a sis mesos

L’oposició critica la gestió informativa del Govern davant el tall de llum

D’altra banda, la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, va desvincular ahir per complet l’apagada del 28 d’abril del calendari de tancaments de les centrals nuclears, ja que encara no ha començat i la primera clausura (la d’un dels reactors de la central d’Almaraz) no es produirà fins d’aquí a dos anys i mig. Va ser al Senat i en resposta a una interpel·lació del PP. "Treballarem amb rigor, amb total transparència, amb dades, amb certeses" per aclarir les causes de l’apagada, va remarcar Aagesen, que és l’encarregada de liderar la comissió d’investigació sobre l’incident que ha creat la Moncloa.

"No alimentarem la confusió, no prendrem mesures sense saber les causes, no farem anàlisis esbiaixades. No ens allunyaran de la veritat", va sentenciar en resposta al PP, que va llançar un discurs dur, vinculant l’apagada amb l’excés de renovables i l’absència d’altres tecnologies que donen robustesa, com la nuclear, en el moment del col·lapse.