La falta de respostes sobre l’apagada tensa la relació de Sánchez amb les elèctriques i redobla el xoc amb el PP

El Govern manté de moment el suport a la presidenta de Redeia, Beatriz Corredor, després de respondre positivament a la seva crida a col·laborar més intensament en la investigació liderada per la vicepresidenta de Transició Ecològica, Sara Aagesen. Això no vol dir que no mirin de marcar distàncies i es mantingui l’ombra del dubte, com en el cas de les elèctriques, perquè són «part interessada» davant l’anàlisi del que ha passat, incideixen des del Govern. En públic, els ministres socialistes són cada vegada més tebis a l’hora de sustentar el gestor del sistema que té com a principal accionista l’Estat amb un 20% a través del hòlding públic SEPI. A la Moncloa, apunten que fins que no es determinin les causes de l’apagada no podrà arribar el moment d’exigir responsabilitats Com tampoc emprendre les reformes o inversions necessàries per evitar que es repeteixi.

Aquesta és la principal prioritat de l’Executiu ara i reprendre el rumb de la legislatura, quan s’aproxima al seu equador, depèn en bona mesura d’això. No obstant, fonts de la comissió d’anàlisi reconeixen que el temps juga en contra i que serà difícil obtenir conclusions clares «a curt termini». «No es pot esperar cap conclusió immediata», explica un ministre socialista. Es mira més cap a un «problema estructural». Probablement, sense una causa única, sinó «diverses». La hipòtesi de les causes estructurals s’erigeix con un segon tallafocs, allunyant responsabilitats directes del Govern en la causa per la qual a les 12.33 hores de dilluns van desaparèixer 15 gigawatts del sistema durant cinc segons. L’equivalent al 60% de la demanda, fet que va provocar el seu col·lapse i la seva desconnexió d’Europa.

A l’espera de comptar amb més informació, l’apagada ha deixat aïllat Sánchez dels seus socis. Fins i tot Sumar, que no participa en la comissió d’anàlisi composta únicament per ministeris del soci majoritari, ha aixecat el to a l’exigir una comissió d’investigació al Congrés i plantejar que Red Eléctrica Espanya torni a ser «100% pública». L’equilibri per a l’Executiu és difícil per l’exigència de pal·liar la falta de respostes com més aviat millor sense caure en conclusions precipitades que facin perdre la «visió de conjunt».

Sánchez ha trampejat múltiples crisis des de la seva arribada a la Moncloa el 2018, inclosa una pandèmia, i ha presumit d’haver-les gestionat amb èxit. Ara, en el Govern destaquen la seva gestió per recuperar la normalitat, tot i que van a les palpentes i parlen d’una «crisi complicada». Les reformes necessàries a futur no ho seran menys, ja que s’arrosseguen problemes estructurals, com la necessitat d’una interconnexió més àmplia amb França, que per raons de competència sempre ha frenat el país gal.

«Apagada informativa»

Amb el principal partit de l’oposició s’ha redoblat el xoc, entre acusacions per part del PP a l’Executiu de no oferir informació veraç després d’una primera «apagada informativa». Sánchez i Feijóo no van contactar telefònicament fins dimarts a la tarda. Després de l’apagada massiva, a més, es van trencar negociacions sobre el decret per donar resposta als aranzels imposats pels EUA. Els populars critiquen que no s’incloguessin algunes de les seves demandes prioritàries, fonamentalment la pròrroga al tancament de les nuclears. Un debat que agita la dreta a l’empara d’aquesta crisi i que Sánchez ha mirat de frenar en sec, al considerar que, en l’apagada, les nuclears, «lluny de ser una solució, van ser un problema».

«Continuen igual, oposició per oposició», lamenta un ministre socialista sobre la reacció del PP davant aquesta crisi, a la qual cosa afegeix: «falta d’altura de mires». El Govern lamenta que s’estigui aprofitant l’apagada per agitar la «batalla cultural» sobre renovables i nuclears. Així mateix, veuen el PP atrapat en les posicions de Vox contra la transició ecològica.

De l’hostilitat a la «mà estesa»

La compareixença de Sánchez al Congrés dimecres que ve servirà per prendre la temperatura als socis del bloc d’investidura després de la crisi elèctrica i determinar en quina mesura està contribuint a aprofundir la debilitat del Govern. A l’Executiu esperen poder traslladar tota la informació que s’obtingui aquests dies, però insisteixen que per ara no hi ha més pistes sobre l’origen. Aquest dissabte es va fer la segona reunió del comitè d’anàlisi i fonts coneixedores destaquen que les elèctriques han passat de reaccionar «a la defensiva», per sentir-se assenyalades per Pedro Sánchez, a mantenir una actitud més col·laborativa, proporcionant la informació requerida per l’Executiu.

Notícies relacionades

Defensa cita ‘hackers’ per explorar aplicacions per al camp de batalla

Els Comuns rebutgen la taxa turística proposada per Esquerra

Les principals elèctriques (Iberdrola, Endesa, EDP, Naturgy, Acciona Energía), a més de REE, van començar a reaccionar amb «mà estesa» arran de la cimera d’urgència que dimarts passat van celebrar a la Moncloa amb Pedro Sánchez, després de ser citades d’urgència i amb només dues hores de marge. L’hostilitat cap a elles també s’ha moderat, tot i haver-hi un xoc latent, que es va iniciar ja amb l’aplicació de l’impost a les energètiques, a l’espera de determinar-se responsabilitats.

D’una banda, se les empeny a col·laborar perquè serien les principals interessades a restaurar «la confiança en el sistema», però d’altra se les assenyala perquè defensen «els seus interessos». Això explica que s’imposi la investigació impulsada per l’Executiu, amb organismes independents i de competència, a més d’informes de la Comissió Europea, com l’única amb garanties i independent. «No et pots quedar amb la idea que una empresa, que té uns interessos, et digui que no hi té res a veure», conclouen a la Moncloa.