El Suprem ha aplicat la perspectiva de gènere en 26 decisions

La societat està especialment sensibilitzada davant sentències que es refereixen a agressions sexuals i que rares vegades no susciten polèmica. Va passar amb la de La manada i ara amb la que ha absolt el futbolista Dani Alves, a l’anul·lar-se en apel·lació la dictada per l’Audiència Provincial de Barcelona. El retret habitual a la justícia passa per considerar que als jutges els falta perspectiva de gènere a l’hora d’aplicar la llei. Però amb independència de casos puntuals, el Suprem, que és el que marca el criteri que han de seguir les resolucions de la resta de tribunals, no només la té molt present, sinó que s’hi ha remès expressament en 26 sentències des del 2018.

Fonts de l’alt tribunal assenyalen a EL PERIÓDICO que el fet de tenir en compte que una víctima d’una violació pot estar tan traumatitzada pel que ha patit com perquè el seu testimoni no sigui del tot coherent o que en les diverses declaracions que faci canviï certs extrems del seu testimoni, en aspectes més o menys nuclears, ni tan sols s’ha d’entendre com a perspectiva de gènere, perquè entra dins de la lògica habitual a l’hora de jutjar agressions sexuals, que en molt poques ocasions es cometen davant els testimonis.

Situen la perspectiva de gènere en pràctiques com vetllar perquè l’atenció a la víctima provingui d’especialistes i evitar la revictimització o la reiteració de declaracions. Consideren que l’absolució d’Alves no es va produir per una falta d’aplicació d’aquesta perspectiva, sinó per la valoració de la prova practicada en el judici oral: el Tribunal Superior de Justícia català va considerar que no n’hi havia hagut prou per aixecar la presumpció d’innocència del futbolista, encara que el que va manifestar la denunciant pogués ser veritat. Això va donar peu al retret poc afortunat que la vicepresidenta del Govern i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va dirigir als jutges: "Quina vergonya que encara es qüestioni el testimoni d’una víctima i es digui que la presumpció d’innocència va al davant del testimoni de dones joves, valentes, que decideixen denunciar els poderosos, els grans, els famosos". Altres fonts de l’alt tribunal recorden que els principals detractors de la violència masclista s’escuden precisament en una suposada vulneració de la presumpció d’innocència dels homes a l’hora de perseguir aquests delictes, com si garantir-la fos incompatible amb l’aplicació de la perspectiva de gènere, que, diuen, en cap cas suposa creure la víctima sense aportar més proves.

Notícies relacionades

Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció

Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE

Assassí de Marta Calvo

La primera sentència en què el Suprem esmentava expressament la perspectiva de gènere es va dictar el maig del 2018. El setembre passat, la Sala Penal va condemnar a presó permanent revisable l’assassí de Marta Calvo, al considerar-lo autor de dos delictes més, que també s’havien d’afegir a sis intents més. La resolució considerava un agreujant la "cosificació de les víctimes per la seva condició de dones". La resolució destacava que de "les declaracions de l’acusat en l’acte del judici se’n deduïa l’ànim de supremacisme masclista".