Vidal-Quadras reitera davant del jutge que l’Iran està darrere l’atemptat

També va relatar que des del Parlament Europeu i personalment sempre ha recolzat l’oposició al règim dels aiatol·làs, que conformen "una dictadura criminal que pateixen els iranians des de fa 45 anys". I va assegurar que tant ell com l’organització Search of Justice International Commitee, que ell mateix va presidir, estan inclosos en una llista de sancionats difosa l’octubre del 2022 pel règim dels aiatol·làs, que disposa d’una "llarga història de crims". A més, va especificar que ell és "el número u d’aquesta llista", que ja està en poder del jutge Pedraz.

Així mateix, va apuntar que el sicari que li va disparar, "Mehrez Ayari, francès d’origen tunisià, que és un assassí a sou, és a la presó ara a Holanda i va ser detingut quan anava a matar a un dissident iranià que viu a Holanda". "A Ayari, el que em va disparar a mi, el van aturar quan estava a punt de forçar l’entrada a casa d’aquest periodista per matar-lo", va dir.

Seqüeles de l’atac

A preguntes del jutge, Vidal-Quadras va explicar que no va poder veure la cara del sicari que li va disparar, però no va aconseguir acabar amb la seva vida. Va reiterar que l’home que va intentar matar-lo es va dirigir a ell per l’esquena, i li va dir: "Hola, senyor". Al girar-se, li va disparar i va fugir. El polític català va perdre la consciència, tot i que la va recuperar "a estones". Es va despertar "a la uci quatre dies després". En declaracions als mitjans, Vidal-Quadras va detallar les seqüeles que li va causar el tret. Té "insensibilitat a una part de la cara", va perdre "un 40% en capacitat auditiva" i segueix sota un tractament "anímic" per l’estrès traumàtic.

Notícies relacionades

Espanya proposa blindar per llei que el cost de l’oficialitat del català corri al seu càrrec

Feijóo promet «més finançament» per a Catalunya si governa: «Sé que el necessita i el tindrà»

Va reconèixer que manté una "preocupació" per la seva seguretat, ja que és "un règim que ha assassinat moltíssims dissidents iranians fora de l’Iran. I des de 2018 ha intentat atemptar contra figures polítiques occidentals, tant nord-americanes com europees, i això suscita una lògica preocupació".

No obstant això, davant les preguntes de la premsa sobre si s’havia plantejat modificar el seu activisme a favor de la democràcia a l’Iran, Vidal-Quadras va assegurar: "Sí, m’ho replantejo per seguir amb més entusiasme, energia i dedicació que abans". Pedraz mira de determinar si el Govern de Teheran manté alguna implicació en la causa.