Illa reclou el Govern a Núria a la recerca d’un pla per a l’estabilitat

Del monestir de Santa Maria de Poblet al santuari de la vall de Núria. Vuit mesos han passat entre la primera trobada del Govern fora del Palau de la Generalitat a finals d’agost, quan just s’estrenava, i les jornades de dos dies que comencen avui. El president Salvador Illa reclou un altre cop els seus consellers en un paratge emblemàtic de l’humanisme cristià –del qual és devot– i del catalanisme per fer balanç, però sobretot per fixar el rumb a seguir. La calma ha anat de més a menys, com es preveia, i la seva estabilitat està en aquests moments a mercè dels trens i del marge de despesa via ampliació de crèdit que negocia amb ERC i els Comuns.

No és fútil que el Govern hagi escollit un lloc de pelegrinatge a 2.000 metres d’altura al qual s’arriba en el mític cremallera, gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat i el president del qual es farà càrrec de la recepció. "Volem posar en valor el que és nostre", expliquen fonts governamentals després de la clatellada que ha suposat en les últimes setmanes gestionar el caos de Rodalies amb el Parlament reclamant la dimissió a la consellera Sílvia Paneque. L’objectiu del president és fer un parèntesi per "reflexionar", analitzar el context polític, fer seguiment del pla de l’Executiu de cada conselleria allunyant-se de la voràgine del dia a dia i teixir l’estratègia per aconseguir els seus objectius.

Negociació i caos ferroviari

Notícies relacionades

Suprems prestidigitadors

Una conducta que ens fa serfs

Illa va situar a Poblet l’economia, Rodalies i l’oficialitat del català a Europa com tres de les seves prioritats per consolidar una legislatura que va néixer amb un Govern del PSC en minoria amb el plàcet d’ERC i els Comuns. El temps ha constatat dificultats en els tres fronts, a més de tenir en l’horitzó el finançament singular, el gran elefant a l’habitació. La majoria de la investidura ha operat fins ara, però llavors no sabia que no podria aprovar nous pressupostos el 2025 ni que es desencadenaria el caos en la xarxa ferroviària en plena negociació del traspàs. "Ningú va dir que seria fàcil", solen respondre a Palau.

Per a l’escenari de comptes prorrogats Illa té un pla b, que implica disposar d’una ampliació de crèdit de 4.000 milions, però no està sent tan fàcil com hauria volgut. Està a mig camí. Ha aprovat un primer suplement de 2.100 milions –pendent de validació al Parlament– que li arriba per a despeses corrents, però necessita els 1.769 milions restants per anar més enllà de la inèrcia i impulsar els projectes que té en cartera. ERC ho sap i no ho posa fàcil. Si el PSC esperava que després del congrés amb Oriol Junqueras al capdavant s’aplanaria el camí i deixaria de dependre del calendari dels republicans, des de la seu de Calàbria s’encarreguen de transmetre-li el contrari. "Són oscil·lants setmana a setmana", lamenten fonts del Govern, que afegeixen que "no tindria sentit" aprovar aquests recursos de més al juliol. Si es fa, adverteixen, ha de ser ja, motiu pel qual han començat a pressionar advertint que del suplement de crèdit depenen qüestions com la gratuïtat de Rodalies, l’increment de salari dels funcionaris i les ajudes als sectors afectats pels aranzels de Trump.