La direcció del PP recorda a Fernández que ell va participar en la "purga" a Albiol

Que Alberto Núñez Feijóo i Alejandro Fernández no tenen la millor relació és una cosa sabuda. El que comença a cridar l’atenció en alguns sectors del PP és la freqüència amb què el dirigent català posa de manifest les seves diferències amb el seu cap de files. L’última ha arribat amb l’assaig que ha escrit, A calzón quitao, un llibre en què dispara contra Génova com a ens. Fernández considera que la direcció nacional ha sigut "una trituradora de líders" a Catalunya i es remou contra la seva constant "tutela".

Feijóo no va voler entrar en el fons de la qüestió ahir quan la premsa li va preguntar sobre això. "Em sembla molt bé que tothom escrigui el seu llibre i, a més, el títol és molt potent", va respondre. Sí que ho van voler comentar àmpliament, sense càmeres ni micròfons, altres dirigents tant de la direcció nacional com la catalana. A Génova remarquen la "curiositat" que Fernández es queixi del poder que els líders nacionals tenen per influir en els lideratges autonòmics després que ell demanés ajuda a Pablo Casado, el 2018, per mirar de "purgar" Xavier García Albiol.

Primàries sense rival

El relat, quan es pregunta a dirigents d’aquella etapa, coincideix en la resposta: "Quan va venir a Génova per exigir que es fes fora Albiol i l’hi vam posar a ell, llavors Génova era fantàstica, ¿oi?". L’entorn de Fernández nega la major i diu que es va presentar a unes primàries i que les va guanyar. En aquella votació, però, no va tenir rivals perquè no s’hi va presentar ningú més.

Notícies relacionades

Junts es vol "aprofitar" de la debilitat del PSOE

Sánchez en el seu laberint

El llibre ha causat irritació en un PP català gairebé sempre esverat. Un dels dirigents conservadors més rellevants en aquesta comunitat valora, amb ironia, "la capacitat de treball" de Fernández. "Em sembla una frivolitat dedicar tantes hores a això, perquè és temps que no està dedicant a trepitjar el territori", afegeix. Aquest alt càrrec també al·ludeix a un altre element que bullia ahir en el debat obert entre els populars catalans: quan Génova ha exercit el seu poder decisori per treure i posar presidents del PP català s’ha fet amb la "connivència" de dirigents del partit autonòmic. I en la llista de recordatoris que fa un altre, hi ha un nom que es repeteix: Jorge Fernández Díaz. A ell se li atribueixen les caigudes d’Aleix Vidal-Quadras (1996), Josep Piqué (2007) i Daniel Sirera (2008). De la mateixa manera que es va detectar la mà de Vidal-Quadras al darrere de l’operació per tombar Fernández Díaz anys abans (1991). "Quan Génova o Ferraz es carreguen un baró, és perquè algú l’ha impulsat des de dins i, si la idea parteix de Madrid, es busquen aliats que ajudin a enterrar el líder de torn", assenyala una política del PP.

L’assaig de Fernández es veu dins del partit com la recerca d’un "posicionament personal" a l’espera que, durant els pròxims mesos, s’obri un procés intern. N’hi ha que consideren que vol ser "el nou Aleix Vidal-Quadras" (expresident del PP català que va fundar Vox). El congrés del partit està pendent des de fa més de dos anys i l’actual líder dels populars catalans sap que està en una posició de fragilitat.