L’agonia interminable del Govern de Sánchez

Els més escèptics entre els adversaris coincideixen amb els més fanàtics entre els lleials en la idea que Pedro Sánchez ja trobarà la manera d’escapar per enèsima vegada de la catàstrofe, que en el seu cas consisteix a veure’s desplaçat del poder. Ho dubto molt. Però això no és el més important. El més esborronador és la degradació brutal del sistema democràtic representatiu, dels valors liberals, de la dignitat civil. La perversió de les regles de joc i dels valors constitucionals a cel obert, el guerracivilisme més roí i destructiu, els processos de deslegitimació en marxa.

Ja ho sé, ja sé que els molesta, però la responsabilitat principal correspon al PSOE, que governa des de ja fa set anys i que des de fa més d’any i mig potineja miserablement per aconseguir tres mesos més controlant els ministeris. Qualsevol cosa ja no per esgotar la legislatura, sinó per arribar a l’estiu, després a la tardor, a veure si ens escapem fins a l’hivern i que continuïn rodant els daus. I si surt un quatre però els de Puigdemont afirmen que és un sis, que sigui un sis, i que li serveixin una altra ronda al cavaller, que paguem nosaltres. Tots.

Del TC als Pressupostos

Utilitzar el Tribunal Constitucional com un tribunal de cassació per proclamar que no va existir mai el cas dels ERO –amb desenes de causes encara obertes a tot Andalusia–, posar la governabilitat del país al servei de les demandes de forces independentistes d’esquerres i dreta que volen destruir-lo –i, en aquest àmbit, expedir amnisties escrites pels amnistiats o cedir el control de fronteres i la política migratòria–, trampejar amb una quitació en el deute autonòmic a favor de Catalunya i en contra de l’erari públic estatal, negociar un nou consell rector de la ràdio i la televisió públiques trufat de comissaris polítics que al cap de sis mesos s’apugen els sous, entrar a Telefónica, destituir el president a la Moncloa i utilitzar-la com a eina per resanchitzar encara més el grup Prisa i obligar-lo a muntar una tele nova, i documentals a la carta, i perfomances grotesques en què es pren cinc dies per seguir o no perquè soc un home profundament enamorat de la meva dona.

I governar sense pressupostos tres anys seguits, i ara sense saber com es complirà amb els compromisos inversors en defensa, i Franco, Franco, Franco, ara acabarem amb tu, al 75 vam recuperar la llibertat i Carlos Arias Navarro no se’n va assabentar, i els jutges són una furibunda manada de feixistes ungulats perquè s’entossudeixen a investigar presumptes corrupcions quan no hi ha res, res, absolutament res.

Designar jutges progressistes

I a veure quan aprovem una llei, una norma, un reglament, alguna cosa, perquè puguem designar com a jutges de primera instància entre aspirants que siguin realment progressistes, i fora l’acusació particular, fora les negres togues colpistes, fora les notícies falses. Ràbia, cabreig, indignació, el dret inapel·lable de ser víctima, la sospita que pots ser ric, la impia farsa de l’esforç, el treball i el mèrit.

Notícies relacionades

Feijóo es compromet a un «Govern en solitari» sense «cordó sanitari a Vox»: «O Sánchez o jo»

Feijóo reforça Dolors Montserrat i fa equilibris amb el PP català

De debò que això no pretén ser un resum. És tan sols un respons. L’estrambot final del relat sobre el qual el Govern pretén recolzar-se és el temor de la ultradreta. És que si es convoquen eleccions guanya l’extrema dreta. És una manera estranya de patriotisme constitucional. Primer, perquè la proclamen aquells que es netegen els mocs i altres residus orgànics amb la Constitució. Segon, perquè els que criden s’han prohibit a si mateixos qualsevol pacte sobre assumptes estratègics amb la dreta, perquè a la dreta del PSOE tot és Franco.

Per als sanchistes Franco és un porc interminable del qual s’aprofita tot. El primer govern antifranquista mig segle després de la mort del dictador: un altre rècord democràtic. Deixin votar la gent d’una maleïda vegada abans que tot s’ensorri. "No, la dreta no, esperem fins que ens votin de nou a nosaltres". Franco, Franco, Franco. Feixistes. Rumors falsos, notícia falsa, notícia falsa. És el puto amo.