A Barcelona
El reconeixement de la comissaria de Via Laietana com a lloc de memòria es limitarà a una placa
Les entitats memorialistes consideren insuficient aquest gest i mantenen que la Policia Nacional ha de ser traslladada de l’edifici per a la «reparació» de les víctimes
Ángel Víctor Torres: «La comissaria de Via Laietana i la presó La Model seran llocs de memòria»
Illa defensa la reconversió de la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria malgrat el rebuig del Govern

La comisaría de la Policía Nacional en la Via Laietana de Barcelona /
El reconeixement de la comissaria de Via Laietana com a lloc de memòria que va anunciar el ministre Ángel Víctor Torresen una entrevista a EL PERIÓDICO es limitarà, per ara, a la col·locació d’una placa, per la qual cosa la intenció és que l’edifici continuï allotjant la Policia Nacional. Es tracta d’un gest que no satisfà les entitats memorialistes, que ho consideren insuficient i que fa dècades que reivindiquen que es traslladi el cos policial a un altre lloc; però que també situarà els agents en la tessitura de conviure amb un recordatori de la repressió de l’antifranquisme i les tortures que es van perpetrar en aquestes dependències policials.
Fonts del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica relaten que a la placa s’explicaran «els fets que allà van passar» i que la seva col·locació està inclosa en el programa de commemoració dels 50 anys de la mort de Franco a Catalunya. Es pretén, amb això, donar compliment al que estableix la llei de memòria «per dignificar les víctimes i per donar garanties de no repetició». No obstant, adverteixen que no s’ha de «confondre’s això amb un canvi d’ús» de l’edifici, una cosa que asseguren que ha de decidir el Ministeri d’Interior. El seu titular, Fernando Grande-Marlaska, s’ha oposat reiteradament que es desallotgi d’allà a la Policia per ressituar-la en altres instal·lacions al·legant que el cos és democràtic.
En tot cas, apunten des del Ministeri de Memòria Democràtica, «si s’obrís el debat sobre diferents usos, ja sigui parcial sigui total», aconseguiria en coordinació amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, les dues administracions governades pel PSC. Conscient que es tracta d’una matèria delicada que pot suposar un xoc entre ministeris i que aixeca polseguera en els sindicats policials, el posicionament de la Generalitat és no fer ‘casus belli’ amb l’assumpte, malgrat que el president Salvador Illa ha defensat la «reconversió» de Via Laietana en un lloc de memòria. Fonts de la conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica asseguren que no plantejaran un pols al Govern per anar més enllà, que se cenyiran a la col·locació de la placa i que s’avançarà només partint d’acords entre les tres administracions –Generalitat, Estat i ajuntament–.
Les entitats demanen «coratge» al Govern
En tot cas, a 20 metres de l’entrada de l’edifici, ja existeix una placa que va instal·lar el 2019 l’Ajuntament de Barcelona per recordar que el lloc va ser epicentre de la repressió política, però que ha sigut vandalitzada en moltes ocasions. Les entitats memorialistes lamenten que la intenció del Govern sigui no anar més enllà de la col·locació d’una nova insígnia. «No pot ser que un espai que ha provocat tant dolor continuï sent d’ús policial», assegura Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Segons el seu parer, «no li convé ni a la mateixa Policia» quedar-se allà amb aquestes ombres.
Ho subscriu Josep Cruanyes, que està al capdavant de la Comissió de la Dignitat, que argumenta que la «reparació» suposa «no amagar els fets» o «reduir-los al simbolisme» d’una placa. «A una Policia democràtica els hauria de cremar a les mans ser allà», afirma, a més d’advertir del «greuge» i el «dolor» que continua suposant per a moltes víctimes passar per davant de la comissaria. «Ha arribat el moment que el Govern tingui coratge i faci el pas», defensa Vallejo, que recorda que el projecte que han posat les entitats sobre la taula és que l’edifici es reconverteixi en un centre de reinterpretació i de memòria de la lluita de l’antifranquisme.

La placa col·locada per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2019 davant la comissaria de Via Laietana, vandalitzada /
Programa d’actes a Catalunya
La previsió és que durant la segona setmana de març es presenti el programa d’actes que es portaran a terme en els pròxims mesos a Catalunya pel 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco i que inclou un acte en memòria del president LluísCompanys, afusellat el 1940 pel règim.
Notícies relacionadesA més de la comissaria de Via Laietana, també serà reconegut com a espai de memòria la presó la Model, malgrat que ja funciona com a tal perquè així ho van acordar l’Ajuntament de Barcelona durant el primer mandat d’Ada Colau i la Generalitat quan governaven Junts i ERC.
Altres actes previstos en el programa són una exposició sobre el moviment estudiantil contra Franco i un concert d’homenatge als cantautors antifranquistes, a més de debats i representacions teatrals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Transport públic Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Lliga F Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»
- Tempesta judicial i política Cerdán no entrega l’acta de diputat i augmenta el nerviosisme del PSOE
- Tempesta judicial i política L’UCO apuntala el relat d’Aldama de les comissions per obres públiques
- La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
- Adéu als insectes: aquesta és la planta que has de posar a casa teva
- Un informe recent Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció
- L’agricultura del futur El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs a causa de l’augment de la salinitat del terreny davant el mar
- ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Consell Nacional Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE