Illa intenta convèncer António Costa que l’oficialitat del català a la UE és «una qüestió de justícia lingüística»

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha sortit «optimista»,tot i que, matís no menor, «dins del realisme», després de posar la carpeta sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea sobre de la taula del president del Consell Europeu, António Costa. Sabent que el repte és difícil i que després d’un any i mig d’insistència encara va per llarg, davant seu ha defensat que és una «qüestió de justícia lingüística» que es reconegui l’estatus tant del català com de l’eusquera i el gallec tenint present que 20 milions de persones viuen en territoris on aquestes llengües són oficials.

Per reforçar aquest argument, el president ha entregat a Costa un informe sobre aquesta realitat i fins i tot l’ha emplaçat a visitar Catalunya pròximament. La insistència s’emmarca en l’ofensiva que està portant el Govern de Pedro Sánchez per mirar d’accelerar una oficialitat que va ser pactada amb Junts a canvi de la investidura i que pot ser un element clau per mantenir el recolzament del partit de Carles Puigdemont al Congrés. Però, i d’aquí la dificultat i el realisme a què s’acull Illa, perquè prosperi la petició és necessari que no hi hagi veto per part de cap dels 27 països que formen part de la UE.

No obstant, els socialistes posen tot el seu afany a visibilitzar que no estan de braços plegats, per més que des de Junts retreguin que, segons el seu parer, no s’està fent prou. La intenció d’Illa en aquest segon viatge oficial, a més de projectar que ell també s’arremanga per incidir sobre aquest assumpte en les institucions comunitàries, és assentar que la petició de l’oficialitat del català va més enllà d’una ambició regional nascuda de la necessitat aritmètica Sánchez.

Notícies relacionades

Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán

Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid

De fet, ha introduït dos arguments nous en l’equació: la insistència en el fet que no només es tracta del català, sinó també del basc i del gallec; i que l’oficialitat de les llengües contribueix a «reforçar» el projecte comú en un moment en què Europa afronta una crisi de seguretat, comercial i d’identitat. La referència al gallec és també una manera d’interpel·lar veladament un PP que, lamenten fonts socialistes, està jugant a la contra en aquest assumpte malgrat que el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, coneix com a gallec aquesta realitat. Mentre que l’apel·lació a enfortir Europa mira de connectar una petició nacional amb la situació global en ple desafiament de Trump i de l’extrema dreta.

«En un context de canvi de paradigma en què fa falta reafirmar el projecte europeu, l’oficialitat de les llengües reforça el projecte, la democràcia i el combat contra els extremismes», ha reivindicat.