La jutge retarda l’amnistia per als encausats pels preparatius de l’1-O

La pilota sobre l’aplicació de l’amnistia per a la quarantena d’ex alts càrrecs i empresaris de la Generalitat processats pels preparatius del referèndum de l’1-O del 2017 va de teulada en teulada. Ara, l’Audiència de Barcelona ha validat la conclusió del sumari dictada pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, el passat 25 de setembre, i ha rebutjat el recurs presentat per la fiscalia, segons la resolució a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Aquesta resolució judicial col·lideix amb la decisió de l’octubre passat del mateix tribunal de l’Audiència que urgia a la magistrada instructora a resoldre si aplicava o no la llei d’amnistia. Malgrat això, la togada ha elevat una altra vegada el procediment al tribunal jutjador, amb la qual cosa es torna a retardar la decisió sobre la llei del perdó. «Seguim en els llimbs», assegura l’advocat penalista David Aineto, que defensa alguns encausats.

L’embolic jurídic es va iniciar quan la Secció 21 de l’Audiència de Barcelona, que era l’encarregada de jutjar els polítics, funcionaris i empresaris, va tornar la causa a la magistrada titular del jutjat d’instrucció número 13 de la capital catalana perquè aquesta prengués una decisió sobre l’amnistia, a l’haver inclòs en les diligències judicials a altres d’investigats, encara no processats, per la presumpta desviació de fons per a la internacionalització del procés. Aquesta resolució judicial d’octubre del 2024 afirmava que no és necessari dictar el processament d’aquests últims encausats per determinar si se’ls pot aplicar o no la llei del perdó, sempre que els fets estiguin «perfilats amb nitidesa».

¿Qui ha de decidir?

Notícies relacionades

¿És el principi del final de Sánchez?

Junqueras insta Junts a recolzar la condonació del deute del FLA

En la interlocutòria, l’Audiència de Barcelona reiterava que no era l’òrgan judicial competent per aplicar l’amnistia i, per tant, el sobreseïment de la causa, al mancar de «cobertura legal» per poder realitzar-lo, sinó que ha de ser la jutge d’instrucció. És a dir, la titular del jutjat d’instrucció número 13, Alejandra Gil. El tribunal va recordar llavors que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va aplicar va amnistiar «les accions i omissions» susceptibles de constituir un delicte de desobediència i, en canvi, va rebutjar fer-ho respecte a la malversació de fons públics quan el procediment encara estava en instrucció. Els magistrats van aprofitar aquesta resolució per ressaltar la «deficient tècnica legislativa des d’un punt jurídic» de la llei del perdó, que comporta l’extinció de responsabilitat penal.

Entre els processats pels preparatius de l’1-O a què se’ls atribueix diversos delictes es troben Núria Llorach expresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); Vicenç Sanchis i Saül Gordillo exdirectors de TV3 i Catalunya Ràdio respectivament; Amadeu Altafaj el que fos delegat del Govern de la Generalitat la UE; Albert Royo exsecretari general del Diplocat i Rosa Vidal exinterventora de la Generalitat, entre d’altres.