El Govern central i les Canàries ratifiquen el pacte per al repartiment de menors migrants a l’espera de l’Advocacia de l’Estat i Junts

El Govern central i el canari continuen fent passos per desbloquejar el repartiment de menors migrants a les comunitats autònomes. Complint amb el calendari previst, s’han inclòs les recomanacions dels serveis jurídics en el text per enviar-lo a l’Advocacia de l’Estat i el Consell d’Estat a fi que decideixin sobre la fórmula de tramitació més garantista. El president de les Canàries, Fernando Clavijo, aposta per fer-ho via decret, per accelerar els temps, mentre que el Govern entén que, davant un probable recurs del PP, el projecte de llei ofereix més garantia jurídica a l’abordar una qüestió de competències autonòmiques.

Des de l’Executiu traslladen que hi ha consens sobre els criteris i els fons de l’Estat per al finançament, com ja van manifestar en la seva última reunió el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i el president de les Canàries. No obstant, adverteixen que, a l’espera de l’Advocacia de l’Estat, s’han d’armar també les majories parlamentàries. No serà fins que hi hagi aparences de tenir els suports necessaris per a la seva aprovació al Congrés quan es faci el pas de tramitar el pacte.

Descartat el suport del PP, tant Clavijo com Torres miren cap a Junts. Tot això en un context en què les relacions entre el Govern espanyol i els postconvergents no passen el millor moment, després de la decisió de Carles Puigdemont de suspendre negociacions per pressionar sobre els compromisos incomplerts.

Tot i que el president de les Canàries demana un decret llei per a la distribució extraordinària del voltant 4.000 menors migrants, una via més conjuntural i d’urgència, es mostra favorable a acceptar la fórmula que decideixin els serveis jurídics. L’Executiu també, tot i que creuen que gairebé amb total probabilitat la decisió passarà per una reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria.

La tutela de menors és competència de les comunitats autònomes, insisteixen. Per això alerten sobre el fet que alguna comunitat autònoma governada pels populars recorri al Tribunal Constitucional per paralitzar-la.

Abans de l’envit de Junts, des del Govern es negociaven amb Junts «diverses qüestions» per aconseguir el seu suport i sumar-los al bloc d’investidura per tirar aquesta reforma endavant. Els postconvergents van votar en contra de la reforma al Congrés, junt amb el PP i Vox, el mes de juliol passat. El seu suport, com ja van manifestar en el seu dia, estaria condicionat al fet que hi hagués una transferència de les competències «integrals» en immigració.

Competències en immigració

Notícies relacionades

Illa avala la resposta de Sánchez als escàndols i li ofereix «tot el suport» del PSC

Feijóo presenta el PP que vol: més control de l’aparell per elegir el seu successor i porta oberta a Vox

Una qüestió que ara és transcendental, a més, per reprendre les relacions amb els de Carles Puigdemont. En el Govern espanyol es mostren confiats perquè continuen «parlant i negociant com sempre». Fins al punt que un ministre socialista coneixedor de les converses apunta que l’acord està «madur». Això sí, combinen la mà estesa amb les línies vermelles que ja van marcar abans de finals d’any. Principalment en el que fa referència al control de fronteres, tant pel marc constitucional com de la mateixa Unió Europea.

No tot és delegable, insisteixen aquestes mateixes fonts amb referència a l’article 150.2 de la Constitució, amb la pretensió que Junts moduli la seva exigència d’un traspàs «integral». Els socialistes ja van posar sobre la taula com a solució intermèdia que els Mossos assumissin aquestes competències junt amb la Policia Nacional a ports i aeroports.