El Constitucional aparta el magistrat Macías dels recursos de l’amnistia

La interlocutòria en la qual Macías queda apartat dels debats veu "inevitable" considerar la seva participació en l’elaboració i aprovació de l’informe que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va fer de la llei d’amnistia una "participació directa o indirecta en l’assumpte objecte del plet i causa", cosa que li va suposar, a més, "tenir coneixement de l’objecte del litigi i formar criteri en detriment de la deguda imparcialitat", i les dues són causes de recusació previstes en la llei orgànica del poder judicial, que ha d’implicar que Macías quedi apartat dels debats.

Judici anticipat

El fiscal general de l’Estat el va recusar perquè va participar en el ple del Consell del 6 de novembre del 2023, en el qual es va aprovar la declaració institucional del CGPJ contra l’anunci del president del Govern que es promulgaria una amnistia, i en el de 21 de març del 2024 que va aprovar l’informe que va considerar inconstitucional la llei que li havia demanat la Mesa del Senat.

Segons el ministeri públic, aquella intervenció invalidava Macías per participar en la resolució dels recursos perquè li va poder crear un judici anticipat. Tot i que formalment el magistrat només queda fora de la qüestió prejudicial presentada pel Tribunal Suprem a l’estudiar l’aplicació de l’amnistia a uns manifestants condemnats per desordres públics i atemptat a l’autoritat –que és només un dels afers sobre l’amnistia que els magistrats del TC tenen sobre la taula–, la decisió d’estimar la recusació s’ha d’estendre a tots, perquè es tracta de la mateixa llei, i les causes per les quals s’ha d’apartar un jutge s’ha d’aplicar de la mateixa manera. Els magistrats que han anunciat un vot particular són Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa.

Després d’analitzar la seva doctrina sobre recusacions, el tribunal aprecia connexió entre l’informe del CGPJ en el qual va participar el magistrat i l’objecte del procés constitucional del qual quedarà apartat, sobretot perquè es va emetre a petició de la Mesa del Senat i es va incorporar al procés legislatiu de la proposició de la llei amnistia, cosa que va servir de suport tècnic al veto formulat per un grup parlamentari del Senat i aprovat per majoria de la Cambra alta.

També veu identitat entre les qüestions plantejades pel Tribunal Suprem i les analitzades pel CGPJ, així com la clara proximitat temporal entre tots dos. Per aquest motiu, segons el Constitucional, "totes aquestes circumstàncies revelen objectivament una presa de posició jurídica prèvia sobre l’objecte del procés constitucional, que, amb independència de quina sigui la seva orientació, justifica l’estimació dels motius de recusació proposats pel fiscal general de l’Estat".

L’única d’un centenar

La de Macías, que no volia ser apartat, ha sigut l’única recusació estimada del gairebé centenar que ha arribat a l’alt tribunal per l’amnistia. Es tracta de la que va interposar el fiscal general de l’Estat contra el jutge, els termes del qual ha fet seus la ponent de l’incident, la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán. La que va presentar l’Advocacia de l’Estat va ser rebutjada pel tribunal al considerar-la prematura, ja que es va interposar sense que hi hagués encara un recurs admès a tràmit.

Notícies relacionades

Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán

Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid

La diferència fonamental entre les recusacions presentades contra el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, i la magistrada Laura Díez Bueso, totes elles rebutjades de ple, és que la que va interposar el ministeri públic contra Macías posa en qüestió la seva imparcialitat per haver participat en la tramitació d’un tema de rellevància constitucional a petició del Senat i ara hauria de pronunciar-se com a magistrat del Constitucional sobre la mateixa norma.

L’estimació de la recusació de Macías no suposa un canvi en la majoria progressista, que a l’hora de debatre l’amnistia compta amb sis magistrats, ja que els debats sobre els recursos rebuts van començar amb l’acceptació de l’abstenció de Juan Carlos Campo, perquè com a ministre de Justícia va dir que l’amnistia era "clarament inconstitucional" als informes amb què es va indultar els condemnats pel procés. El sector conservador compta amb quatre vots, els dels magistrats que han votat en contra d’apartar Macías.