El Constitucional aparta el magistrat Macías de les sentències de l’amnistia

El ple del Tribunal Constitucional ha apartat el magistrat José María Macías de les deliberacions de l’amnistia per sis vots davant quatre, un pas imprescindible per poder començar a pronunciar-se sobre el fons de la llei a través de les qüestions prejudicials presentades pel Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, així comels recursos d’inconstitucionalitat presentats pel PP, les comunitats autònomes en les quals governa i Castella-la Manxa, del socialista Emiliano García-Page, van assenyalar a EL PERIÓDICO fonts de l’òrgan de garanties. Els quatre magistrats discrepants han anunciat la redacció de vots particulars.

La interlocutòria en què Macías queda apartat dels debats considera «inevitable» qualificar la seva participació en l’elaboració i aprovació de l’informe de legalitat del CGPJ una «participació directa o indirecta en l’assumpte objecte del plet i causa», així com concloure que en ocasió del seu càrrec de vocal va poder «tenir coneixement de l’objecte del litigi i formar criteri en detriment de la deguda imparcialitat», dues causes de recusació previstes en la llei orgànica del poder judicial.

Tot i que formalment Macías només queda apartat d’un dels assumptes sobre l’amnistia sobre la taula dels magistrats del TC, la decisió s’ha d’estendre a tothom, perquè es tracta de la mateixa llei i les causes de recusació són extensibles a tothom. Han anunciat la formulació de vot particular els magistrats Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa.

La de Macías ha sigut la primera recusació del gairebé centenar que ha arribat a l’alt tribunal per l’amnistia que ha sigut estimada, és per això que s’ha apartat de les deliberacions. Es tracta de la interposada pel fiscal general de l’Estat contra el jutge amb l’argument que no pot decidir sobre la constitucionalitat d’una norma en la tramitació de la qual va participar com a vocal del Consell General del Poder Judicial, termes que va fer seus la ponent de l’incident, la vicepresidenta del TC, Immaculada Montalbán. La presentada per l’ Advocacia de l’Estat va ser rebutjada pel tribunal per prematura, ja que es va interposar sense que hi hagués encara algun recurs admès a tràmit.

La diferència fonamental entre les recusacions presentades contra el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, i la magistrada Laura Díez Bueso, totes rebutjades de ple, és que la interposada pel ministeri públic contra Macías posa en qüestió la seva imparcialitat per haver participat en la tramitació d’un assumpte de rellevància constitucional a petició del Senat i ara s’hauria de pronunciar com a magistrat del Constitucional sobre exactament la mateixa norma.

Macías, que rebutjava ser apartat, es remetia a l’informe sobre la llei de l’avortament que va fer el CGPJ quan la magistrada Concepción Espejel i la mateixa Montalbán eren vocals de l’òrgan de govern dels jutges. Cap es va apartar de les deliberacions del tribunal quan van haver de pronunciar-se sobre la constitucionalitat de la norma, i fins i tot la petició per fer-ho de la primera va ser rebutjada, però les esmentades fonts recorden que aquest informe del Consell no havia sigut sol·licitat per un òrgan constitucional i ni tan sols va arribar a ser aprovat, mentre que el de l’amnistia va ser sol·licitat per la Cambra alta i es va aprovar pel Consell.

Notícies relacionades

El Govern prorroga els pressupostos davant la impossibilitat de començar la negociació dels del 2026

EH Bildu pacta amb el Govern prorrogar la prohibició de desnonaments

El magistrat també havia esgrimit l’últim criteri del Constitucional respecte a recusacions, consistent que tots els membres del tribunal hi arriben després d’una llarga trajectòria professional en què s’han hagut de pronunciar en conferències i articles sobre molts aspectes i fins i tot lleis concretes, per la qual cosa no hauria de poder quedar exclòs dels debats sobre la constitucionalitat de la llei d’amnistia. No obstant això, l’opinió majoritària entre els seus companys del ple és que aquest criteri és el que ha d’imperar precisament respecte a conferències i articles, però no quan el pronunciament previ es va produir a petició d’un òrgan constitucional.

L’estimació de la recusació de Macías no suposa un canvi en la majoria progressista, que a l’hora de debatre l’amnistia compta amb sis magistrats, ja que es va acceptar l ’abstenció de Juan Carlos Campo, perquè com a ministre de Justícia va dir que l’amnistia era «clarament inconstitucional» als informes amb què es va indultar els condemnats pel procés. El sector conservador compta amb quatre vots, els dels magistrats que han votat en contra d’apartar Macías.