Denúncia davant la UE contra la reforma de l’acusació popular

L’Associació Professional de la Magistratura (APM) va remetre ahir una carta a la carrera judicial en la qual informa als seus membres que ha posat a coneixement de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, la seva preocupació per la proposició de llei de garantia i protecció dels drets fonamentals davant l’assetjament derivat d’accions judicials abusives, que el grup parlamentari socialista va presentar el dia 10, a l’entendre que suposa un "atac a l’Estat de Dret". A la denúncia europea s’han sumat també la Plataforma Cívica per la Independència Judicial i Hazte Oír, un dels col·lectius que exerceix l’acusació popular en les causes que afecten el Govern.

L’associació judicial majoritària considera que "la proposició, si s’aprova, limitarà greument la investigació de fets relacionats amb la corrupció i n’afavorirà la impunitat, i, en aplicació de la seva disposició transitòria, pot determinar l’arxivament de la instrucció" de certes "causes penals que avui es porten a terme a determinats jutjats i a la Sala Segona del Tribunal Suprem, i que són de tots conegudes per la seva transcendència mediàtica per les persones que estan sent investigades".

Notícies relacionades

Hisenda activa el procés per aprovar el nou model de finançament i fixa data per a les reunions amb les comunitats

Puigdemont, ERC i la CUP exigeixen responsabilitats per la «repressió» contra els cantants amb estelades expulsats de la Sagrada Família

Silenciar la crítica

Segons la seva opinió, "la reforma proposada buida de contingut l’acusació popular regulada en l’article 125 de la Constitució, restringint el seu exercici i vulnerant el dret a la tutela judicial efectiva de persones i entitats públiques i privades". A més, pretén la inclusió d’una nova causa d’abstenció o recusació de jutges i magistrats que amb ironia assenyalen que "seria lloable si es tractés de garantir l’aparença objectiva de la seva independència i imparcialitat", però que en realitat consideren "destinada a limitar la llibertat d’expressió i evitar o silenciar la discrepància i la crítica" de la carrera judicial.