El Govern i les Canàries tenen 10 dies per tancar la fórmula del repartiment de menors

Per intentar buscar un punt de trobada, les parts es van donar deu dies de marge perquè els serveis jurídics de les dues administracions intentin consensuar un text i el mecanisme legislatiu apropiat, que després passaria els filtres de l’Advocacia de l’Estat i del Consell d’Estat abans de remetre’l al Congrés per buscar allà el suport parlamentari necessari. "La reunió ha sigut profitosa, però m’hauria agradat que ho fos més", va afirmar Clavijo després de la trobada. En tot cas, confia que a finals de gener s’hagi avançat en el procés per poder iniciar la negociació per a la tramitació parlamentària.

"Una situació límit"

"Nosaltres seguim apostant per la solució més ràpida i immediata i que ajudaria a alleujar la situació a les Canàries, però sembla que hi pot haver alguna diferència jurídica al respecte", va explicar el president canari, que va assegurar que tant ell com el ministre Torres estaven d’acord que les Illes estan "en una situació límit". Clavijo va dir que Canàries acull actualment 5.812 menors migrants i va xifrar en 4.000 els que haurien de sortir dels seus centres d’acollida si s’aprovés el repartiment extraordinari que han proposat de manera conjunta els governs canari i basc i que per ara només té el suport explícit de Ceuta.

El lehendakari Imanol Pradales va qualificar ahir de "bona notícia" i de "rellevant" el compromís al qual van arribar el Govern central i les Canàries. "Avancem bé, en el sentit positiu", va remarcar, i anunciava que ell també s’unirà a les negociacions que segueixin després de la reunió d’ahir.

Notícies relacionades

Feijóo, després de l’«estupor» que Ábalos continuï de diputat: «Seguim sorpresos que no hi hagi ningú que retiri la confiança d’una vegada al Govern»

El Govern es desvincula per complet d’Ábalos

Torres, per la seva banda, va assegurar que des del Govern central veuen "viable avançar en aquesta proposta extraordinària", però que "hi ha qüestions que hem de polir des del punt de vista jurídic". "El Govern manté el compromís de buscar solucions al problema dels menors", va assegurar abans d’assenyalar que "en les pròximes setmanes culminarem un text que doni resposta jurídica, política i social als menors". Segons va aclarir, "es farà el que els informes jurídics diguin el que és més viable i segur". "El Govern d’Espanya entén que ha de ser el més urgent i ràpid, però no ho dirà la política, sinó els serveis jurídics, perquè estem parlant de competències autonòmiques, de nens i nenes i dels seus drets, de trasllats a altres territoris", va recalcar el ministre. "Una vegada que tinguem el mecanisme, buscarem els suports parlamentaris necessaris perquè sigui un decret, llei, projecte de llei o proposició de llei,que ha de ser aprovat pel Congrés", va explicar.

El problema principal que veu el Govern central en la proposta canària és que suposa una transferència directa de la tutela del menor des de les Canàries a cadascuna de les comunitats autònomes d’acollida, i que això podria implicar una invasió de competències i probablement també de recursos d’inconstitucionalitat.