Una illa en un basar

Envoltat d’aigua per tots els costats, el basar de Santi Shu a l’Alcúdia es va convertir en un refugi improvisat el dia de la dana: el seu establiment va ser un punt segur d’un operatiu de rescat poques vegades vist i que va permetre a la Guàrdia Civil salvar unes 50 vides en un dels moments crítics de la inundació. El sergent Miguel Giménez recorda que la localitat ja va tenir inundacions al llarg del matí, però "el que va passar a la tarda i la nit va ser exagerat". L’entrada de l’Alcúdia des de Carlet es va convertir en un riu i la força de l’aigua va destrossar la porta d’una fàbrica de mobles, que van ser arrossegats fins a bloquejar la CV-50. "No es podia passar cap a cap costat i ens vam quedar a auxiliar totes les persones d’aquesta zona", explica.

La situació a la zona comercial era caòtica, amb desenes de persones que miraven d’escapar del lloc. "En aquests casos, molta gent s’aferrava al material i no se centrava en la seva vida, no volien abandonar els seus cotxes", relata el sergent.

L’agent Laura Mora va arribar al lloc amb Guillermo Durán i Raúl Climent a través de camins rurals en els quals l’aigua ja complicava la circulació. Les diverses patrulles van fer servir cordes i cadenes humanes per rescatar dels seus vehicles tota mena de civils, des de famílies amb nens fins a persones grans. En aquell moment, el Santi va ser la seva salvació. "Estàvem oberts, ens vam oferir rebre les persones que rescatava la Guàrdia Civil. Vam tancar la porta gran i vam posar sacs de terra perquè no entrés aigua", relata el propietari del negoci, en el qual agents i rescatats van estar-se diverses hores.

Notícies relacionades

Sánchez braceja per salvar-se del naufragi mentre Feijóo celebra cada cop amb el PP de festa

Illa exhibeix el seu suport a Sánchez i a les mesures preses en el PSOE: «Anem pel bon camí»

Arrossegat pel corrent

Entre les persones rescatades es trobava Amparo Amat, veïna de l’Alcúdia, que circulava per la CV-50 amb el seu marit i els seus gossos quan el nivell de l’aigua va créixer: "Ens vam acostar a Carlet per veure el riu i quan el vaig veure em vaig espantar. Li vaig dir: ‘¡A casa, a casa, ja!’. Serien sobre un quart de set quan, arribant a l’Alcúdia, em va trucar la meva germana per dir-me que tornés perquè s’havia desbordat el Magro. Jo li vaig contestar que érem ja sobre el riu. Tot era aigua. A l’arribar a la rotonda altres vehicles no s’atrevien a passar i ens vam parar davant el basar".