Filtrades a la internet fosca dades personals de 39 senadors i diputats

Fins a 39 dels 615 polítics que componal Congrés i el Senat a Espanya han patit filtracions de la seva informació personal a la internet fosca. Així ho revela un nou estudi elaborat per l’empresa tecnològica suïssa Proton, especialitzada en privacitat.

L’informe, realitzat en col·laboració amb la firma de risc digital Constella Intelligence, revela que els correus electrònics dels parlamentaris espanyols es van exposar un total de 117 vegades a la dark web, la part de la xarxa que es manté oculta als motors de cerca com Google, un espai freqüentat pel cibercrim. Els diputats afectats serien 29 i els senadors, 10.

Però la veritable preocupació en matèria de ciberseguretat no són les adreces de l’e-mail per si, sinó les dades associades a aquests comptes que poden ser exposades després d’una bretxa a tercers. "Si un polític utilitza el seu correu electrònic oficial de treball per crear un compte a LinkedIn, Adobe o Dropbox i després aquest servei és piratejat, hi ha una gran quantitat de dades sensibles associades a aquesta persona que podrien acabar a les mans equivocades", explica Eamonn Maguire, cap de seguretat de comptes de Proton.

Notícies relacionades

Junts denunciarà la regularització de migrants davant la UE per «marginar» el català

Les claus del pacte del PP i Vox a Extremadura: vivendes per «arrelament», veto a la cooperació, 500 milions més per a sanitat i totes les mesures

Així, la investigació ha descobert que les filtracions afectarien una àmplia gamma d’informació personal com contrasenyes, dates de naixement, perfils en xarxes socials, adreces IP i fins i tot dades de les targetes de crèdit associades als correus electrònics compromesos.

L’exposició de les dades pot ser molt problemàtica, ja que podrien ser adquirits per tota mena d’actors maliciosos per llançar ciberatacs més efectius. L’informe revela que la situació en altres països europeus és molt pitjor. Mentre que a Espanya només s’han filtrat dades d’un 6,3% dels parlamentaris, aquesta xifra es dispara al 68% al Regne Unit i se situa en un 18% a França i en un 14,9% a Itàlia.