Puigdemont va trucar a Illa després de la seva fugaç tornada per la investidura

Salvador Illa i Carles Puigdemont no havien parlat personalment abans d’enfrontar-se a les urnes el 12 de maig passat. De fet, el líder de Junts ni tan sols tenia guardat el seu número telèfon. Ho va confessar públicament el matí següent a les eleccions. Des d’aleshores, almenys s’han posat en contacte directament una vegada. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, va ser el mateix Puigdemont qui va fer el pas, després del debat que va investir Illa com a president de la Generalitat i després de la seva reaparició i posterior fuga a Barcelona.

El líder de Junts va despenjar el telèfon com a gest de cortesia, una cosa que ja havia fet anteriorment amb tots els seus successors. Ho va fer en el seu moment amb Quim Torra, a qui ell mateix va designar, i després també amb Pere Aragonès. No obstant, que Puigdemont i Illa parlessin va ser molt més que un simple gest perquè va suposar un desglaç de les relacions.

Els dos dirigents no s’han trobat mai cara a cara, ja que no havien coincidit en la primera línia de la política –quan Puigdemont era president, el seu interlocutor al capdavant del PSC era Miquel Iceta–, i ara que ho han fet, el líder de Junts continua sense poder tornar a Catalunya sense risc de ser detingut. Tot i que no parlessin entre ells, Illa sí que mantenia línia directa amb altres dirigents de JxCat, com Albert Batet, líder de les files parlamentàries dels postconvergents.

Puigdemont solia saltar-se la relació amb el PSC, i en conseqüència amb el seu líder, perquè per a Junts l’únic interlocutor vàlid era el PSOE. Una idea que va repetir el maig passat, quan descartava qualsevol pacte amb els socialistes catalans i, alhora, els instava a abstenir-se en una hipotètica votació sobre la seva candidatura a la Generalitat en favor de l’acord amb el PSOE a Madrid, el conegut com a pacte de Brussel·les. Aquesta opció mai va ser tal per al PSC i Puigdemont, malgrat fer el sorpasso a Esquerra, tampoc tenia una majoria que l’impulsés.

No obstant, l’expresident, malgrat exhibir duresa discursiva contra Illa titllant-lo de president "espanyolista", va voler evitar que es deslegitimés la seva investidura. La seva tornada fugaç el 8 d’agost passat va marcar, però no va impedir, la investidura d’Illa. És més, en el seu breu discurs des del passeig de Lluís Companys de Barcelona va demanar respectar la sessió parlamentària i "acceptar" l’elecció d’Illa com a president.

Notícies relacionades

Espanya proposa blindar per llei que el cost de l’oficialitat del català corri al seu càrrec

Feijóo promet «més finançament» per a Catalunya si governa: «Sé que el necessita i el tindrà»

Sense reunió, per ara

També Illa, des que va ser investit, ha anat amb peus de plom a l’hora de pronunciar el nom de Puigdemont. El principal missatge que ha llançat sobre el líder de Junts és per reclamar que se li apliqui "íntegrament i sense subterfugis" la llei d’amnistia, una idea que ja va posar sobre la taula durant el seu discurs a l’hemicicle. El que sí que ha descartat fins ara Illa és desplaçar-se a Waterloo.