Feijóo extrema la seva oposició i compara Sánchez amb Franco

Qualsevol indici de canvi en la relació entre els dos principals partits, després del pacte sobre el Poder Judicial, va quedar aclarit. Per Feijóo, les mesures proposades pel Govern per "enfortir" la democràcia es poden resumir en dues paraules: "censura" i "persecució", una cosa que demostra que la "concepció bananera del poder" per part de Sánchez "sembla no tenir final".

"No es veia una cosa així des de Franco", va insistir Feijóo, esmentant els equilibris del Govern sobre Veneçuela, el nou finançament català pactat amb ERC i la designació de José Luis Escrivá com a governador del Banc d’Espanya. Sánchez, que fa setmanes que insisteix en la idea que el discurs "agònic" del PP es troba allunyat de la realitat que viu Espanya, va trobar en la intervenció del seu principal adversari polític un bon exemple per intentar justificar la seva tesi. "Mirem on mirem, les dades conviden a la confiança i l’optimisme davant la seva oposició avinagrada", va assenyalar el president, aturant-se en el nomenament de Teresa Ribera com a vicepresidenta de la Comissió Europea i la recent elevació de les previsions de creixement del Banc d’Espanya.

"¿Li queda alguna cosa a vostè més que el seu projecte personal?", li va preguntar Feijóo a Sánchez, agafant-se a l’escassa producció normativa durant aquesta legislatura, amb només 11 lleis aprovades des que va ser investit Sánchez al novembre. Aquí, de manera paradoxal, el líder del PP va compartir visió amb un altre diputat que forma part dels socis del president i es troba als seus antípodes ideològics: Gabriel Rufián. El portaveu d’ERC, igual com el líder del PP, va fer gala del seu pessimisme sobre l’actual mandat de Sánchez. Però Rufián es va centrar en Junts, un dia després que els postconvergents canviessin d’actitud i tombessin la proposició de Sumar, avalada pels socialistes, sobre el lloguer per temporada.

Moció de censura

Notícies relacionades

Milers de claus sonen contra la crisi de vivenda

Junqueras insta al «dret a decidir» de la militància d’ERC

Si aquesta entesa amb el PP i Vox s’enfortís fins a arribar a una moció de censura, Sánchez hauria d’abandonar la Moncloa. Els tres partits sumen 177 diputats, un per sobre de la majoria absoluta. Però els col·laboradors del president estan convençuts que això no passarà, perquè el partit de Carles Puigdemont no se n’anirà amb Feijóo i Abascal, radicalment en contra de mesures com l’amnistia. Rufián no ho té tan clar. "Vostès desconeixen la capacitat mediàtica de blanqueig d’aquesta gent", li va dir al cap de l’Executiu.

Però Sánchez no hi va voler entrar. El Govern continua necessitant Junts, i negocia amb el partit de Puigdemont la transferència de competències d’immigració a Catalunya, pas previ als Pressupostos de l’any que ve. "Aquest és el Govern del diàleg i de l’acord", es va limitar a assenyalar.