Un arrest assumit
Si no hi ha canvi de guió, Puigdemont serà avui a Catalunya després de gairebé set anys a l’estranger per assistir al ple del Parlament. La detenció de l’expresident de la Generalitat està pràcticament assegurada i així ho assumeixen tant ell com els seus advocats.
Carles Puigdemont té previst acudir avui, segons va confirmar ahir a través d’un vídeo difós a les xarxes socials, al ple d’investidura de Salvador Illa, tal com va prometre en campanya i ha reiterat des d’aleshores. Sobre ell pesa una ordre de detenció vigent, després que el Tribunal Suprem no veiés amnistiable el delicte de malversació en el seu cas. Els seus advocats compten amb l’escenari de la detenció i amb "tots" els possibles a l’estar l’expresident en recerca i captura.
LA DETENCIÓ EFECTIVA.
El primer pas serà la detenció de l’expresident, una cosa que previsiblement portaran a terme els Mossos d’Esquadra, però que també podria recaure en altres forces de seguretat de l’Estat, com la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o fins i tot una policia local. Això dependrà de si l’intercepten i a quin lloc acaba sent arrestat. L’escenari d’aconseguir entrar a l’interior del Parlament sense ser arrestat és poc probable, ja que les portes de la institució estan custodiades pels Mossos, que tenen l’ordre d’arrestar-lo i portar-lo davant la justícia. Si aconsegueix esquivar la barrera policial, mirarà d’intervenir a l’hemicicle i el president del Parlament, Josep Rull, intentarà garantir-l’hi. Al sortir, no obstant, es dona per descomptat el seu arrest.
EL JUTJAT DE GUÀRDIA.
Sigui detingut abans o després del ple d’investidura, els plans quan això passi són els mateixos: Puigdemont serà traslladat a Madrid per comparèixer davant del Suprem. Si en el moment de la detenció el líder de Junts sol·licita un habeas corpus al·legant que considera que la seva detenció és il·legal, una cosa que tant ell com el seu advocat, Gonzalo Boye, donen per fet que és així a causa de l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés, l’expresident seria traslladat abans al jutjat de guàrdia que correspongui en funció del lloc on es produeixi la detenció. El magistrat d’aquest jutjat tindrà 24 hores per donar resposta a la petició d’habeas corpus de l’expresident. Fonts jurídiques van assenyalar a EL PERIÓDICO que aquest escenari no tindria recorregut, ja que el jutge adduiria que la detenció és legal a l’estar acusat de malversació i rebutjar que aquest delicte quedi cobert per la llei d’oblit penal en el seu cas, per la qual cosa descartaria la seva posada en llibertat. Una vegada resolta aquesta qüestió, aquest jutjat informaria el Suprem de la situació i, previsiblement, el Suprem demanaria el trasllat de l’expresident a Madrid, tot i que també podria optar per una declaració per videotrucada.
DAVANT EL JUTGE LLARENA.
Després de la detenció i el pas pel jutjat de guàrdia pertinent, Puigdemont seria traslladat a Madrid per la Guàrdia Civil per portar-lo davant el Suprem i, més concretament, davant el magistrat Pablo Llarena, instructor de la causa del procés, que interrompria les seves vacances per interrogar l’expresident i decidir si decreta presó provisional per a ell o si el deixa en llibertat fins a la celebració d’un judici. Abans, no obstant, s’obre el ventall de recursos que el seu advocat podria presentar fins a arribar al Tribunal Constitucional i demanar mesures cautelaríssimes per a la seva posada en llibertat, mentre es resol si se li acaba aplicant l’amnistia i abans que es dicti sentència.
ELS EFECTES AL PARLAMENT.
Més enllà del periple al qual s’enfronta Puigdemont amb la seva tornada a Catalunya, a efectes legals, la seva detenció no tindria per què tenir repercussió en el desenvolupament del ple d’investidura d’Illa, tot i que des del Parlament donen per fet que en tindrà. És esperable que el president de la Cambra decideixi suspendre la sessió, una decisió que comparteixen tant Junts com ERC i els Comuns.
Aquests últims assumeixen que el ple es pugui ajornar amb un marge coherent, fixant una nova data pròxima, mentre que fonts postconvergents afirmen que dins del partit hi ha qui advocaria per una suspensió sine die, amb el risc d’arribar al 26 d’agost, dia màxim perquè hi hagi un president o, altrament, la convocatòria d’eleccions seria automàtica per al 13 d’octubre. En qualsevol cas, allargar o no la suspensió quedarà en mans de la Diputació Permanent –l’òrgan que representa el ple en els dies inhàbils d’agost– en la qual PSC, ERC i Comuns tenen majoria. Per tant, els tres partits podrien forçar la represa del ple abans que es decreti la repetició electoral i així desencallar la investidura d’Illa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sinistre a França Qui eren les víctimes de l'accident d'autobús que tornava d'Andorra a L'Hospitalet?
- Scalextric o la remuntada històrica de la família Arnau
- El Barça es trenca
- Fenomen en auge Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Televisió Una soltera abandona la seva cita a 'First Dates' després de les preguntes a les quals va ser sotmesa: "A mi em sembla un escàndol"
- A València Condemnats per contractar un sicari que va morir en un accident de moto quan anava a matar la seva víctima
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- Junts per Catalunya Per què Pujol torna al pujolisme