L’advocat de Puigdemont dona per feta la seva detenció

Boye insisteix que l’ordre de detenció de Puigdemont "no té mandat legal", ja que assumeix que incompleix una "llei en vigor" –amb referència a l’amnistia–, que el Tribunal Suprem va rebutjar aplicar en el cas del delicte de malversació que li pesa al líder de Junts. "Són molts incompliments perquè algú se senti emparat per actuar partint d’aquesta ordre de detenció", va declarar el lletrat.

Si Puigdemont compleix amb el seu guió, travessarà la frontera per assistir a un ple investidura durant els pròxims dies, el candidat dels quals assumeix que serà Salvador Illa. ERC i PSC estan tancant els últims serrells d’un acord que es preveu que vegi la llum ben aviat, mentre l’expresident ja es prepara per al seu retorn, advertint que només un cop d’Estat ho pot impedir.

Rèpliques al Congrés

Que l’expresident fos arrestat posaria més pressió als republicans a l’hora de donar el seu sí al PSC i podria conduir el president de la Cambra catalana, Josep Rull, a suspendre el ple. Però si aquestes serien les conseqüències més immediates al Parlament, la seva detenció i possible presó provisional també tindria rèpliques al Congrés dels Diputats.

"L’embolic seria enorme", reconeix un dels dirigents de Junts consultats, que creu que impactaria de ple en la negociació que la seva formació manté amb el PSOE. "¿Com podríem continuar negociant amb el PSOE en una taula amb mediador internacional si el seu principal actor està empresonat?", es pregunten les mateixes fonts.

Les últimes eleccions generals van donar al partit liderat per l’expresident la clau de la investidura de Pedro Sánchez. Una situació aritmètica que els postconvergents van decidir aprofitar per canviar la seva estratègia a Madrid en favor dels seus interessos. Puigdemont, que durant els últims temps havia adoptat un segon pla en les qüestions internes del partit –ja que no té cap càrrec orgànic–, va tornar a recuperar tot el protagonisme i va assumir, amb Jordi Turull, les regnes de la negociació. El principal trofeu d’aquesta nova etapa de pactes va ser la llei d’amnistia, que es va acabar aprovant a finals de maig, després que Junts tombés la norma al gener per continuar negociant serrells.

No obstant això, dos mesos després, l’amnistia no ha tingut els efectes esperats, almenys per a Puigdemont. Que la sentència del Suprem hagi sigut tan ràpida és una cosa amb què l’entorn de l’expresident no comptava durant la campanya electoral catalana. La seva previsió era que els magistrats emetessin qüestions prejudicials i la norma quedés temporalment en uns llimbs. Això hauria possibilitat una detenció tècnica per entregar-li un requeriment judicial, com es va fer amb l’exconsellera Clara Ponsatí, sense que arribés a trepitjar la presó. No és l’escenari que actualment hi ha a sobre de la taula.

Notícies relacionades

Joan Carles I es reivindica al seu llibre de memòries cinc anys després de l’‘autoexili’

Junts insta el PP a reunir-se amb Puigdemont si vol abordar una moció de censura a Sánchez

En cas d’acabar travessant la frontera, Puigdemont seria probablement detingut i traslladat a Madrid perquè quedés a disposició del jutge Pablo Llarena, que podria imposar-li a presó de manera provisional fins que se celebrés un judici o, almenys, fins al posicionament del Tribunal Constitucional. Tot i que la seva situació de presó acceleraria la via del Tribunal de Garanties, que podria revocar la decisió del Suprem, fins aleshores seria un element de desestabilització.

A més, el fet que Puigdemont estigués empresonat també podria complicar que els postconvergents s’allunyessin de Sánchez i hi hauria el risc d’un avançament electoral.