Podem venç els Comuns per només un 0,3%

Podem s’ha imposat per la mínima –un 0,03% més de vots– als seus exsocis de coalició, els Comuns –ara sota el paraigua de Sumar–, en la primera contesa en què les dues formacions es presentaven per separat a Catalunya: les eleccions europees. Els liles, que van decidir no presentar-se als comicis catalans per "no col·laborar amb la fragmentació de l’esquerra", aconsegueixen aquest diumenge a Catalunya vuit mil vots més que el partit liderat per Jaume Asens, que anava de número 2 en la llista de Sumar.

Es tracta d’una diferència mínima, però l’escenari català trenca amb la lògica estatal, on els resultats s’han invertit i Sumar ha superat Podem amb una diferència de més 1,4% de vots, i amb tres escons, un més que el partit liderat per Irene Montero a Europa.

Després de més de nou anys de col·laboració, la desaparició de la marca En Comú Podem situava les dues formacions en unes eleccions europees en què havien de consolidar el seu partit com l’hereu de la segona posició que va aconseguir la coalició a Catalunya fa gairebé un any, en les eleccions generals.

El protagonisme de Montero

Podem no ha dubtat a donar molt protagonisme als catalans en campanya. La figura de Montero, exhibida en el debat de TV3 i en altres actes, ha tingut un paper important per atraure el vot dels catalans.

Notícies relacionades

Els neonazis de Núcleo Nacional desembarquen a Barcelona mentre els antifeixistes criden a boicotejar el seu acte

L’Església cedeix i accepta indemnitzar les víctimes de pederàstia

Per la seva banda, els Comuns confiaven en la figura d’Asens per assegurar-se el lloc a Catalunya. Un candidat català que ha guanyat protagonisme aquest últim any com a negociador clau per Sumar amb els independentistes tant per a la investidura de Pedro Sánchez com per a l’acord de la llei d’amnistia.

Però no ha aconseguit guanyar el duel a Montero, que va ser la seva company de formació quan ell presidia Podem al Congrés. Després dels resultats, el número 2 de Sumar ha mostrat la seva preocupació per l’auge de l’extrema dreta i ha emplaçat les forces progressistes a "construir un mur de contenció en defensa de la democràcia".