L’Estat afronta els comicis "més ciberamenaçats de la història"
En els dies i setmanes previs ja hi ha hagut atacs a interessos de Defensa
Urnes electorals que s’utilitzaran a les escoles de Barcelona. | DAVID ZORRAKINO / EUROPA PRESS
No s’havien convocat abans unes eleccions europees enmig d’un clima com l’actual, amb una gran guerra en plena escalada a l’est del continent. El risc de sabotatges informàtics està tan acreditat que un membre de les Forces de Seguretat de l’Estat descriu a aquests comicis del 9 de juny com "les eleccions més ciberamenaçades de la nostra història".
Es tracta de tota una llarga i ampla cadena d’incidents informàtics que s’han succeït des d’abans de la campanya electoral, agreujats precisament quan Espanya va confirmar que signaria amb Ucraïna un acord bilateral de seguretat i defensa.
Aquests incidents inclouen atacs a firmes de les cadenes de subministrament de la indústria espanyola de Defensa, però no únicament. Des de l’inici de la primavera s’han produït atacs informàtics a Iberdrola, Telefónica, Banco Santander... En pàgines web ocultes s’anuncien ofertes de venda de bases de dades del Col·legi de Notaris, o de la DGT, o de 38 milions de ciutadans espanyols. Hi ha un hacker, per exemple, que demana 10.000 dòlars per la suposada borsa de noms.
Diversos col·lectius han reivindicat atacs al maig al metro de Madrid, a l’Assemblea de Madrid, al Senat, a la firma comercial Decathlon, als ajuntaments de Mataró i San Lorenzo de El Escorial... I últimament els objectius de les accions són diverses firmes d’armament, sobretot el grup GDELS, matriu de Santa Bárbara Sistemas, la firma que reposa els carros de combat Leopard que Espanya dona a Ucraïna.
Els atacs a les firmes d’armament són típiques onades de denegació de servei, és a dir, el col·lapse de pàgines web amb milions de sol·licituds. Els altres sabotatges, més sofisticats, intenten la intrusió i exfiltració de dades confidencials, es produeixen per tot Europa i són "seguits, continuats en el temps, centrats en les cadenes de subministrament industrial i amb comportaments similars", explica Javier Rodríguez, guàrdia civil expert en ciberdelinqüència.
Notícies relacionades‘Hacktivisme’
Rodríguez admet l’escenari delicat dels comicis europeus: es produeixen "en un moment cibernètic molt crític, dels més crítics que he conegut". Totes les fonts implicades assenyalen que el risc principal és el d’atacs hacktivistes: xarxes de ciberdelinqüents que ataquen webs per col·locar la seva propaganda, o grups organitzats per aconseguir un DDoS, o una denegació del servei per acumulació de peticions al sistema.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- SUCCESSOS Un tribunal ordena investigar la mort d’una nena en una piscina privada
- Els ‘kiwis’ assalten els britànics amb dues victòries
- 400 blocs Polvorí per la suposada estafa d’un administrador de finques
- Falta de servei 5.000 veïns de BCN han estat tres mesos sense rebre cartes de Correus
- Cine ‘La sustancia’, una bacanal ‘gore’ feminista
- Toni Bou: "Em preocupa què faré quan em retiri per ser tan feliç com ara"
- L’ÚLTIMA GRAN CARRERA DE LA TEMPORADA Pogacar culmina a la Llombardia un any històric en el ciclisme
- Lliga F Regnar i renéixer: torna un derbi "descompensat"
- Barraca i tangana Passeu-li al bo
- LA NATIONS LEAGUE Zubimendi impulsa Espanya