L’Estat afronta els comicis "més ciberamenaçats de la història"

Es tracta de tota una llarga i ampla cadena d’incidents informàtics que s’han succeït des d’abans de la campanya electoral, agreujats precisament quan Espanya va confirmar que signaria amb Ucraïna un acord bilateral de seguretat i defensa.

Aquests incidents inclouen atacs a firmes de les cadenes de subministrament de la indústria espanyola de Defensa, però no únicament. Des de l’inici de la primavera s’han produït atacs informàtics a Iberdrola, Telefónica, Banco Santander... En pàgines web ocultes s’anuncien ofertes de venda de bases de dades del Col·legi de Notaris, o de la DGT, o de 38 milions de ciutadans espanyols. Hi ha un hacker, per exemple, que demana 10.000 dòlars per la suposada borsa de noms.

Diversos col·lectius han reivindicat atacs al maig al metro de Madrid, a l’Assemblea de Madrid, al Senat, a la firma comercial Decathlon, als ajuntaments de Mataró i San Lorenzo de El Escorial... I últimament els objectius de les accions són diverses firmes d’armament, sobretot el grup GDELS, matriu de Santa Bárbara Sistemas, la firma que reposa els carros de combat Leopard que Espanya dona a Ucraïna.

Els atacs a les firmes d’armament són típiques onades de denegació de servei, és a dir, el col·lapse de pàgines web amb milions de sol·licituds. Els altres sabotatges, més sofisticats, intenten la intrusió i exfiltració de dades confidencials, es produeixen per tot Europa i són "seguits, continuats en el temps, centrats en les cadenes de subministrament industrial i amb comportaments similars", explica Javier Rodríguez, guàrdia civil expert en ciberdelinqüència.

Notícies relacionades

El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó

Sánchez anuncia un pla de 13.000 milions, la inversió més gran de la història per als aeroports espanyols

‘Hacktivisme’

Rodríguez admet l’escenari delicat dels comicis europeus: es produeixen "en un moment cibernètic molt crític, dels més crítics que he conegut". Totes les fonts implicades assenyalen que el risc principal és el d’atacs hacktivistes: xarxes de ciberdelinqüents que ataquen webs per col·locar la seva propaganda, o grups organitzats per aconseguir un DDoS, o una denegació del servei per acumulació de peticions al sistema.