Europa vota amb el vertigen de l’auge de l’extrema dreta

Es tracta dels desens comicis europeus que s’organitzen des del 1979, en l’exercici de democràcia transnacional més important del món per elegir, en 27 eleccions diferents, els membres de l’única institució europea amb una composició que defineixen els ciutadans amb el seu vot. Tots els sondejos pronostiquen que hi haurà un gir a la dreta.

Mateixos favorits

El Partit Popular Europeu (PPE), segons les enquestes, tornarà a guanyar els comicis –ha sigut la força més votada des del 1999–, molt per davant dels Socialistes i Demòcrates europeus (S&D). Les dues forces continuaran sent hegemòniques a la Cambra i podrien sumar una mica més de 300 escons. Mentrestant, els liberals de Renovar Europa, actualment tercera força, podrien quedar relegats a la quarta o cinquena posició i la possible expulsió del grup del VVD del primer ministre holandès en funcions, Mark Rutte, per la seva aliança amb l’extrema dreta de Geert Wilders, podria debilitar encara més el grup. La qüestió serà quants eurodiputats s’hi deixaran i si els tres grans grups seran suficients per reeditar un pacte que ha funcionat amb relativa estabilitat aquests cinc anys.

També perdran presència els Verds, mentre que l’Esquerra Europea podria resistir. El gran canvi arribarà del grup més a la dreta del PPE. Els dos grups ultraconservadors i d’extrema dreta del Parlament Europeu, els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) que lidera la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, amb el partit Germans d’Itàlia i on s’asseuen el PiS polonès i Vox, i el d’Identitat i Democràcia (ID), amb Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, podrien aconseguir un quart dels escons.

ECR podria convertir-se en el tercer grup i créixer més si suma els 10 que donen les enquestes al Fidesz de Viktor Orbán, que va abandonar el PPE abans de ser expulsat i ha mostrat interès per entrar en aquesta família. ID també podria créixer, tot i la pèrdua que ha suposat per al grup l’expulsió d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que de moment ha engreixat les files dels no inscrits.

El somni de Le Pen

Notícies relacionades

Què va passar l'11 de setembre de 1714

¿Què és la Diada de Catalunya? Significat, origen i per què se celebra

Si ECR i ID s’uneixen en un gran grup, com somia Le Pen, podrien aspirar a sumar més de 160 eurodiputats i superar els socialdemòcrates. La idea no va quallar al passat i continua sent difícil, per les posicions gairebé antagòniques que tenen en qüestions com el suport a Ucraïna, les relacions amb Vladímir Putin o Israel. Però Le Pen manté la pressió i les crides a Meloni per formar el que seria "el segon grup més important del Parlament Europeu", en un intent per aconseguir els llocs d’influència a la Cambra que ID té vetats: no ocupen ni vicepresidències ni presidències de comissions parlamentàries.

Tot apunta que la "gran coalició" formada per populars, socialdemòcrates i liberals resistirà i obtindrà prou escons, tot i que amb menor marge. El nou repartiment influirà en qui s’asseurà al capdavant de la Comissió Europea. I, com en un puzle, la resta dels alts càrrecs de la nova cúpula europea que decidiran els líders de la UE a la cimera del 27 i 28 de juny: el president del Consell Europeu, l’alt representant per a la política exterior de la UE i el president del Parlament Europeu. La grossa, la presidència de l’Executiu comunitari, correspon al partit més votat i aquí la gran favorita és Ursula von der Leyen.