Iglesias i Montero titllen el seu assetjador de "llop solitari" que feia por

"Vaig tenir por. Venia a qualsevol hora, instigava que vinguessin a casa meva i ho publicitava tot a la xarxa". Amb aquestes paraules descrivia Irene Montero la situació viscuda des del juny fins al desembre del 2020, marc temporal en el qual van ser freqüents les manifestacions, concentracions i cassolades a les portes de casa seva. "Aquesta casa és, o hauria de ser, el lloc més segur per a nosaltres i els nostres fills. A aquesta casa venien cada dia centenars de persones instigades per Miguel Frontera".

"Vaig tenir por, és clar que sí", va dir Pablo Iglesias també. "No era una actuació d’un grup organitzat. El meu cap de seguretat va alertar que hi podia haver un perill en això. Era un llop solitari a qui la seva passió pot fer-lo cometre un atemptat i l’acusat compleix aquest perfil".

Es diu Miguel Frontera i ahir es va asseure davant el jutge acusat d’assetjar i injuriar la parella a les portes de la seva casa de Galapagar. La fiscalia demana tres anys de presó. Afronta els delictes d’assetjament, revelació de secrets i dos delictes continuats d’injúries greus a l’autoritat amb publicitat.

"No tenia interès a acostar-m’hi", va afirmar Frontera. Amb ironia en ocasions, semblant seriós i relaxat, es va declarar innocent: "Era de mofa, per això els posava Viva España de Manolo Escobar".

Notícies relacionades

Exercici d’orfebreria jurídica

Koldo, la ‘lampista’ i la SEPI, tres trames que se solapen

Considera que va exercir una cosa que el mateix Iglesias havia iniciat: "Els escraches els va inventar ell, que va demanar que es fessin davant el Rei". Va afirmar que, malgrat les acusacions, no es va acostar a Iglesias el dia del seu aniversari tot i que sí que el va felicitar. "Va ser a 200 metres". No li va dir "fill de puta", explica. "Felicitats, senyor Iglesias, res més".

Ahir, a l’entrada, durant l’aturada, i a la sortida del jutjat, Iglesias i Montero van ser increpats i amenaçats. L’exvicepresident del Govern i l’exministra d’Igualtat van ser rebuts per un petit grup de gent amb insults i desqualificacions com "fastigós", "venobrers", "miserable". I també amb amenaces: "A tu tinc ganes de trobar-te al carrer".