Carlos Mazón: "El projecte de llei de concòrdia l’hauria proposat igual sense Vox"

¿Se sent còmode amb Vox?

Em sento còmode quan tots fem l’esforç en el si del Govern de treballar i avançar. Un govern de coalició no és tan fàcil, parlem molt i discrepem en coses, però quan arribem a la taula del Consell ho portem parlat.

¿Nota estar governant amb extrema dreta? ¿El qualificatiu, quina sensació li produeix?

Jo no parlo d’extrema dreta. Parlo del que interessa als ciutadans i fins ara estic satisfet de l’esforç que hem fet.

¿No hi ha censura cultural?

No. N’hi ha quan el Govern es carrega els premis taurins. O quan es va decretar la guerra als bous al carrer. Censura cultural és dir que fem l’any d’Eusebio Sempere i no destinar-li ni un acte, ni un euro. No hi ha censura, sinó una política cultural per a tothom. ¿Quin és el problema? Que alguns només volen la cultura que els agrada.

¿I el projecte de llei de concòrdia l’hauria proposat si governés sense Vox?

Sí, perquè a més estava en el programa del PP. La memòria històrica en aquest país l’ha dictat Bildu i no van preguntar a ningú. En la proposta de concòrdia, fins i tot Guillem Agulló pot ser reconegut com a víctima de violència política; amb la del Botànic, no.

Un diria que és una llàstima generar polèmica sobre uns assumptes que semblaven, diguem, assentats o dels quals es començava a girar full.

Per això, quan es generen polèmiques jo intento buscar espais on no n’hi hagi per des d’allà créixer. Per a mi, aquesta és la concòrdia.

¿No li fa pudor que es registri una entitat amb el nom de Fundació d’Homes Maltractats?

No va de la meva opinió, va de si hi ha democràcia i Estat de dret a Espanya. Miri, si demà s’ajunten sis senyors amb l’objectiu de declarar la independència de la platja de San Juan, no puc impedir que posin en marxa una fundació si compleixen els requisits. La grandesa de la democràcia no està a donar drets que pensen com jo. Un no pot estar dient vostè es pot registrar o no. Això seria chavisme, dictadura.

Sí que està a la seva mà la concessió de subvencions. ¿Rebrà ajudes aquesta fundació?

Ja ho ha dit la vicepresidenta d’Igualtat: en el que depengui de la nostra voluntat, no. Ara, quant a les convocatòries de concurrència competitiva, aquest Govern no hi posa el dit.

¿Té la sensació aquest any que el País Valencià està políticament més crispat?

Tinc la sensació que tot està més polaritzat. Aquesta és l’Espanya de Sánchez.

¿Creu que és un error reconèixer Palestina com a Estat?

En el programa del PP hi ha el reconeixement de Palestina i, per tant, crec que és un objectiu a què no renunciem. Alhora, crec que les maneres, els temps i la recerca d’un consens internacional enmig d’aquesta guerra són discutibles. Com a mínim, el president del Govern hauria almenys de comunicar, no dic ja pactar, al principal partit de l’oposició la seva política exterior. Perquè resulta que de sobte, ens trobem que el Sàhara canvia de règim, o la postura amb Gibraltar, o retirem ambaixadors a l’Argentina i no a Rússia. Convindria una mica de diàleg. I això forma part de la coctelera d’aquests dies.

¿Qualificaria de genocidi el que està passant a Gaza?

És una aberració que estiguin morint innocents. Això ha de parar ja. Tots els esforços, més que a inclinar la balança cap a un costat o l’altre, han d’anar cap a un alto el foc imminent. Més que buscar la cinquena derivada per agafar el partit local de l’oposició. No sé si la paraula exacta és genocidi. Sens dubte el que és, és una aberració. Tothom sap qui va tirar la primera pedra, que va ser un grup terrorista que es diu Hamàs, però tothom sap que el que està passant, ens avergonyeix a tots.

¿Li sembla exagerada la reacció del Govern amb Milei?

Em sembla exagerat tot. En fi, no crec que quedin molts espanyols que no hagin observat això d’aquests dies com una opereta.

¿Cal regular sobre la desinformació?

La llei és clara i cal respectar la llei. A qui cal regular de manera urgent és als governs que volen assenyalar periodistes bons i dolents. No pot ser que ara sigui el Govern i els seus socis els que diguin que hi ha periodistes de primera, de segona o aberrants. Els delictes d’injúries i calúmnies estan clars. No he vist temptacions tan perilloses respecte a la llibertat de premsa com el que li he sentit ir al president Sánchez des que l’honorabilitat de la seva dona està en dubte.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

¿Considera un cas de corrupció el de Begoña Gómez?

La corrupció des del punt de vista penal la decideixen els jutges. Els comportaments irregulars els qualifiquem els ciutadans. Si hi ha algun ciutadà que li sembla que és normal o ètic anar recomanant per escrit empreses... Crec que es comenta sol.