Llimona & vinagre
Que jo no tinc la culpa de veure’l caure
Pablo Bustinduy
MINISTRE DE Drets Socials, Consum i Agenda 2030
La primera notícia que he tingut que hi ha un ministre anomenat Bustinduy ha sigut per la carta que va enviar a les empreses espanyoles que treballen amb Israel. Ignoro si abans el ministre Bustinduy ja existia, a mi aquest nom em sona a un híbrid entre el futbolista Bustingorri i el cantant Bunbury, així que jo no tinc la culpa de veure’l caure. En el ridícul, dic. Segons sembla, Bustinduy és ministre d’una cosa que es diu Drets Socials, Consum i Agenda 2030, un enyora els temps en què els ministeris tenien noms normals –de Transports, d’Educació, d’Obres Públiques o d’Afers Exteriors–, ni que sigui perquè no aconsegueixo veure la relació entre el consum i els drets socials, potser consumir segons quines substàncies m’ajudaria a veure-la. Per no parlar de l’agenda 2030, que ni tan sols sé què significa. En aquell temps, a més, els ministres lluïen cognoms tan normals com el seu negociat, la qual cosa facilitava als ciutadans portar una vida igualment normal.
Bustinduy, el ministre que ha sorgit del no-res, s’ha entossudit que les empreses espanyoles amb activitat econòmica a Israel vagin amb compte de no contribuir a les vulneracions de drets humans de l’Estat esmentat a Gaza, així que els ha enviat una carta instant-los a adoptar totes les mesures necessàries per evitar-ho. Vostè és un empresari internacional que s’enfronta a les ordenances del país on treballa i negocia, no només amb els sindicats sinó també amb la competència, i a sobre un ministre desconegut li posa tasques que ni li competeixen a vostè ni té mitjans per portar-les a terme.
No saber què fer
Per si no fos prou, insta també les empreses a donar compte de les mesures que adopten per evitar aquests abusos i a reportar al ministeri avaluacions i estudis. De fet, aquestes mesures ni tan sols competeixen al ministre, però és natural que un tipus que dirigeix un ministeri de nom tan confús no sàpiga el que es porta entre mans i tingui problemes per trobar tasques per realitzar. A tot el món li ha passat alguna vegada, estar en un lloc de treball i no saber què fer. La situació és estressant, perquè un tem que, si el cap s’adona que pot prescindir d’aquest lloc de treball, l’elimini per estalviar-se la despesa. Si això li passa a qualsevol treballador, molt més a tot un ministre, ja que el pànic a quedar-se sense ocupació després de descobrir-se que aquest lloc és prescindible és proporcional al sou percebut. A Pablo Bustinduy li van venir a la ment les imatges de ministres que van perdre la seva cartera després de fer-se evident que, sense la seva aportació, no és que les coses seguissin igual, sinó que fins i tot milloraven notablement. Les imatges d’Irene Montero i Ione Belarra sortint dels seus respectius ministeris se li presentaven en somnis a Pablo Bustinduy. Calia evitar un futur tan horrorós, que potser implicaria posar-se a treballar per guanyar-se la vida, no s’ha d’oblidar que sobre els ministres de Podem recau sempre, no per casualitat, la sospita d’inutilitat. O sigui que calia posar el ministeri a treballar. En el que fos.
–Com a ministre de Consum, Afers Socials i Agenda 2030, ordeno i mano que tots els espanyols s’anomenin Bustinduy, que estic fart de ser l’estrany.
–Això és absurd, ministre.
–Doncs llavors dictaré unes normes per complicar la vida a les empreses espanyoles que treballin a Israel.
Notícies relacionadesCosa que és igualment absurda, però d’aquesta manera l’home s’entreté, sembla que treballa, i a més deixa els espanyols amb el cognom de les seves famílies, així que els seus col·laboradors li van seguir el joc.
Bustinduy lluu una cuidada mitja barba, cosa que suma punts per convertir-se en alt càrrec d’un govern que vol passar per progressista. L’hàbit fa el monjo i la mitja barba fa progressista, tret de si ets dona, cas en què se’t convalida el borrissol facial per cridar molt i semblar sempre enfadada. També és important que la vida laboral del ministre s’hagi desenvolupat íntegrament a la universitat, com a professor o com a investigador. Aquesta gent, que no coneix més món que les facultats, no està contaminada pel món real, és pura, és, en resum, la ideal per regir un país. Els que s’han guanyat alguna vegada l’aliment a peu de carrer creuen equivocadament que l’esforç té recompensa, que cal complir el promès, que l’honradesa no es negocia, i històries similars. Mala gent. En canvi, una vida entre claustres, seminaris, taules rodones, màsters, simposis i conferències permet a un arribar a ministre –descansadament, per descomptat– i, a sobre, dir-los als anteriors, als que fa temps que posen l’espatlla i aporten riquesa al país, com han de fer la seva feina.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Accident a l’Alta Cerdanya El xòfer del bus sinistrat a França sumava deutes i avaries
- Junta de Seguretat de Catalunya La Guàrdia Civil i la Policia Nacional s’incorporen al 112 de Catalunya
- La ciclista Ares Masip denuncia un intent de violació
- Un dret constitucional Els lloguers pugen en 23 dels 36 municipis de l’àrea metropolitana
- Dia de la Constitució Quins centres comercials obren el 6 de desembre a Catalunya i Barcelona?
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Dia de la Constitució Quins centres comercials obren el 6 de desembre a Catalunya i Barcelona?
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- Lengua catalana El "Diccionari de la llengua catalana" incorpora una nova paraula de només 3 lletres
- Aclariment en directe Gemma Nierga reconeix la mentida d'una convidada de '59 segons' que té un passat pertorbador a Telecinco: "No era veritat"