Hisenda va retreure als inspectors que no l’avisessin dels informes dels Pujol

El director de l’Agència Tributària el 2017, Santiago Menéndez, va deixar clar als seus subordinats en diverses ocasions que no consentiria que es repetís que un informe d’Hisenda aparegués als mitjans de comunicació sense que ell el conegués abans. I més si era relatiu als Pujol. En un correu electrònic demanava "una explicació immediata" del motiu per què no n’havia estat informat i qualificava d’"absolutament impresentable" i "indecent" que es fixés un criteri "sense que la Direcció de l’Agència en sàpiga res", és a dir, sense haver estat consultat sobre un informe relatiu al benjamí de la família de l’expresident català, Oleguer Pujol, per les seves inversions a Drago Capital.

Es tracta d’un dels correus amb què va topar el Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona a l’investigar les irregularitats presumptament comeses pel bufet Equipo Económico, fundat per l’exministre Cristóbal Montoro. La Fiscalia Anticorrupció va descartar investigar aquests mails, fet que va portar la fiscal adscrita al cas, Carmen García Cerdá, a recórrer a l’article 27 de l’Estatut Fiscal per deixar clara la seva discrepància amb l’ordre rebuda del cap Anticorrupció, Alejandro Luzón. La Junta de Fiscals de la Fiscalia Especial va recolzar majoritàriament el criteri de la direcció, partidària de no aprofundir en aquests correus, per 19 vots contra cinc.

"Operació Santander"

El correu en qüestió, que ha pogut ser consultat per aquesta redacció, mostra l’enuig de Menéndez per la publicació al diari El Mundo el 4 de març del 2017 d’una notícia titulada "Hisenda veu delicte fiscal d’Oleguer Pujol per l’operació Santander", amb referència a la compra de 1.152 oficines del Banco Santander. Segons l’Agència Tributària, el fill petit de l’expresident català no havia declarat els 2.637.336 euros que va percebre a les Illes Verges Britàniques durant l’exercici 2010 per la seva intervenció en aquesta operació.

"Vull una explicació immediata del motiu per què s’emet des de l’Agència un informe com el que s’esmenta avui a El Mundo i no sé per què s’ha enviat un informe en un tema de transcendència mediàtica. I el que és pitjor, ningú m’ha dit absolutament res del criteri fixat quan es presenta DTE (declaració tributària especial) i presumpte delicte fiscal. Pot ser que comparteixi el criteri o no, però és absolutament impresentable i segons la meva opinió indecent, que en una cosa així es fixi un criteri, encara que aquest sigui el de deixar-lo a la decisió del jutjat, sense que la Direcció de l’Agència en sàpiga res", criticava el llavors director de l’AEAT.

És fàcil pensar que els funcionaris a les seves ordres no estaven acostumats, almenys fins aquell moment, a informar-lo dels auxilis judicials (denominació que reben els requeriments que arriben a l’Agència Tributària procedents de jutjats i tribunals perquè informin com a experts en la matèria en procediments judicials), perquè el mail acaba amb un "estic francament molt molest. Ja ho he advertit massa vegades".

Sembla que el missatge, malgrat el seu to categòric, no aconsegueix l’efecte esperat, perquè en un correu electrònic de just un any després continua recordant la necessitat que la cúpula d’Hisenda conegui certs informes abans de ser remesos al jutjat. Un correu del 30 d’abril del 2018 enviat a les 3.33 hores de la matinada al que llavors ja era cap de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau, José Manuel de Alarcón, a Santiago Menéndez també es refereix a informes tributaris dels Pujol.

Correus sospitosos

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

Les maniobres per evitar la imputació del PP en la causa que va donar lloc al judici per l’ús de diner negre a la seu del PP al carrer madrileny de Génova, que va tenir el seu origen en els denominats «papers de Bárcenas», van tenir el seu reflex en l’intercanvi de correus electrònics entre els responsables de la Agència Tributària i els inspectors.

Les comunicacions reflecteixen els dubtes dels funcionaris públics. «Només espero que el jutge no ens pregunti específicament», assenyala el director general de Tributs Diego Martín Abril a un dels inspectors en un missatge del 21 de març del 2015.