¿Qui serà president?

Catalunya encara no està oficialment en campanya, però els candidats ja estan sumits en l’atrafegament electoral. Les urnes reordenaran el tauler polític amb el dubte de si crearan noves majories possibles i de si els vetos creuats ancoraran un bloqueig que portarà a la repetició electoral. L’ordre del pòdium, naturalment, serà decisiu per desfer el triple duel presidencial entre Salvador Illa, Pere Aragonès i Carles Puigdemont, ¿qui serà president? Aquest és el pactòmetre del 12 de maig quan falta menys d’un mes per als comicis.

Salvador Illa

Illa no es juga la victòria electoral, sinó el triomf de poder governar. I això no només depèn de quants escons de més aconsegueixi respecte als 33 que va obtenir el 2021, sinó de si els independentistes sumen. Altrament, se li obre el terreny de joc al PSC.

El candidat socialista té opcions si s’arroga el tripartit d’esquerres i convenç Esquerra que és millor entrar en un govern amb els Comuns que quedar-se’n fora. Una triple aliança progressista en què els republicans haurien de poder justificar sota el mantra de la centralitat el fet d’afavorir Illa sense ostentar el comandament de la Generalitat i en què els morats haurien de compatibilitzar la seva postura contra el Hard Rock amb els grans projectes que prioritzen els socialistes per a Catalunya. La relació entre Illa i Aragonès és més fluïda, el dubte és si ho és prou perquè ERC faci aquest pas.

No es pot descartar tampoc, d’acord amb les aliances al Congrés, un pacte entre el PSC i Junts, però Carles Puigdemont hauria d’haver deixat llavors la política activa, al no haver aconseguit ser restituït, una cosa que facilitaria una entesa.

Pere Aragonès

Aragonès continua apel·lant a la via àmplia amb què va aconseguir ser president el 2021: ERC, Junts, CUP i Comuns. El seu mandat ha estat marcat per la dissolució dels blocs que van consolidar el procés: va ser investit gràcies a la majoria independentista, Junts va trencar el Govern i PSC i Comuns el van sostenir puntualment fins que els morats es van plantar pel Hard Rock .

Aragonès manté que no pactarà amb els socialistes per evitar fugues cap a la postconvergència i, malgrat que va idear la campanya convençut que l’estratègia idònia passava per estrènyer Illa i obviar Puigdemont, a la seu de Calàbria han detectat que els toca entrar al cos a cos amb l’expresident. Increpar, però no tant com perquè sigui irreconciliable i això els impedeixi tornar a governar junts. El principal temor republicà és quedar-se en un tercer lloc forçats a elegir entre Illa i Puigdemont sense majoria independentista.

El candidat d’ERC, pel seu expedient, és el postulant que parteix amb més avantatge per pactar perquè atresora més acords i amb més actors. Ara com ara no entra als seus plans un tripartit d’esquerres que obri les portes de la Generalitat a Illa, però no hi ha cap dubte sobre si hauria de pactar amb el PSC per continuar al capdavant del Govern. La relació amb els Comuns ja està en reconstrucció després d’engegar a rodar els comptes públics.

Carles Puigdemont

L’expresident tornarà a Catalunya el dia de la investidura sigui o no candidat a la presidència de la Generalitat. La seva tornada és el leitmotiv de la (pre)campanya: li permet personificar en si mateix el triomf de l’amnistia i alimentar que només amb ell al Govern es plantarà cara a Sánchez des de Palau. Una estratègia per desgastar Aragonès que impacta a la dependència del Govern d’ERC i Junts i que, de passada, li serveix per relegar Illa: tindria "poc sentit" recolzar el Govern si el PSC impedeix la seva presidència.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

El bronze el deixaria fora de Palau perquè per a ERC seria indiscutible que la presidència recaigués en Aragonès. Si obté l’or, els republicans no podran frenar la seva ascendència, però Puigdemont requeriria llavors un nou #pressingCUP amb un resultat incert, perquè els cupaires debaten internament si estan en disposició de fer un pas cap a la governabilitat o si es mantenen als marges.

Als Comuns ni els espera ni els buscarà, però hi ha pocs dubtes que si la xenòfoba formació independentista, Aliança Catalana, entra al Parlament li oferirà els seus vots. Una altra cosa és que Junts els negociï i entri així al fons del complex debat migratori que nodreix l’extrema dreta. Puigdemont descarta pactar amb el PSC perquè creu que facilitar la seva presència ha de ser una ordre directa de Sánchez a Illa, si és que vol mantenir-se al capdavant del Govern i continuar comptant amb Junts per aguantar la legislatura.