Els Comuns es fixen ser el referent ecologista per a la pròxima dècada

Perquè, convertit en l’estendard del seu no als pressupostos del Govern d’Aragonès, es va precipitar l’avanç electoral i també el rellançament del seu projecte amb l’ecologisme a l’epicentre. El document que presentaràn en la convenció que celebren avui dona compte del seu objectiu de convertir-se en el partit ecologista de referència del mapa polític català. Un text fruit de dos mesos de diàleg i més de 20 debats territorials amb la participació de 2.000 militants que nodreix ja el discurs de la seva candidata, Jéssica Albiach, per als comicis del 12M, els primers a què es presenten sense coalició amb Podem.

La seva lectura és que, amb una ERC i un PSC que confraternitza amb el model de país de la postconvergència i una CUP en refundació, hi ha un nínxol per cultivar al seu abast.

Nou model productiu verd.

La seva aposta econòmica en ple context d’emergència climàtica orbita en un canvi de model productiu vinculat a la transició energètica. Defensen posar el focus en una "reindustrialització verda" i "redistributiva" de la mà d’un "salt d’escala en energies renovables", partint de l’anàlisi que s’ha produït un "abandonament de la política industrial" perquè aquest sector ha perdut pes i representa un 17% de l’ocupació. També que cal diversificar l’economia per no dependre tant del turisme i del sector terciari, amb una alta "precarització". El Hard Rock, insisteixen, és el paradigma del model a confrontar. "Cal vincular economia i ecologia. I cal impulsar i no només regular. La transformació ecològica permet abaratir costos energètics en la indústria, l’agricultura i les llars", defensa Carles Spa, que és el coordinador de la ponència política.

Mobilitat i infraestructures sostenibles.

La mobilitat i les infraestructures han d’estar "al servei" del model de país i no al revés. El pecat original, asseguren, és "haver prioritzat l’asfalt" per davant del tren, el metro i el tramvia. És per això que afirmen que ara cal invertir en xarxa ferroviària i no en noves autovies i carreteres, a més de potenciar com a "nou hàbit" l’ús de la bici i el vehicle compartit. Rebutgen també el "creixement pel creixement" en el cas de l’aeroport i el port perquè l’actual context és "insostenible". "Es tracta de veure què és assumible i què no", remarca Spa. Mentrestant, afegeixen, no s’han considerat "estratègiques" les infraestructures per a la gestió de l’aigua apostant per més dessalinitzadores i millorant la xarxa de distribució.

Finançament propi i fiscalitat.

El nou sistema de finançament per a Catalunya serà un dels grans hits de la campanya. Els Comuns defensen que ha de ser "propi" –per tant, avalen la singularitat que també defensa ERC– i que la Generalitat pugui recaptar el 100% dels impostos alhora que contribueixi "solidàriament" amb la resta de l’Estat. En aquest nou pacte inclouen una segona descentralització per millorar el finançament dels municipis i una fiscalitat que es regeixi pel principi que "qui més té, més paga" i de "qui més contamina, més paga".

Final al sistema dual dels serveis públics.

Advoquen per acabar amb el model dual –públic i privat o concertat– dels serveis públics, especialment en sanitat i en educació. Defensen que es produeixi "un pas més" en la universalització de serveis, com el d’oftalmologia, dentista, salut mental i fisioteràpia. I en l’àmbit de l’"emergència" habitacional, demanen un "salt d’escala en la producció de vivenda pública" a Catalunya per situar-se en la mitjana europea, que és del 16%, a més de posar fi als lloguers de temporada i frenar l’"especulació" dels fons d’inversió.

Notícies relacionades

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

ERC reivindica el lideratge davant la «decadència» de Junts i PSC

Votar un pacte entre Catalunya i l’Estat.

El partit d’Ada Colau no amaga certa sensació d’"injustícia" perquè la recepta que s’ha acabat aplicant al conflicte polític entre Catalunya i Espanya és la de la desjudicialització i la via pactada. Al seu document, els Comuns encapçalen "un autogovern més gran" i una relació "federal" que passa perquè els catalans puguin "pronunciar-se democràticament sobre els acords establerts amb l’Estat" i, per tant, sobre "el futur de les relacions" entre Catalunya i Espanya.