Camí d’eleccions generals a final d’any

Son les 22.00 hores en un restaurant rere el Congrés dels Diputats. Dimarts 9. En una taula comparteixen sopar dos expolítics de l’extinta CiU i un representant empresarial; en una altra hi ha un dels intel·lectuals catalans més prominents amb dos savis madrilenys; un diputat de Vox menja en solitari en una cantonada; dues parelles formidables disfruten d’un vi caríssim i del filet especialitat de la casa. Apareix a saludar un diputat català que l’endemà ha de preparar la seva compareixença davant del Govern. Somreia. Al sortir, després de sopar, saludem pel carrer l’ambaixador de la Generalitat a Madrid, Joan Capdevila. Ens assabentem que el Reial Madrid ha empatat a tres contra el Manchester City.

En les salutacions pertinents amb uns i d’altres, torna la mateixa temàtica: "I a Catalunya, ¿què passarà?" Comença el joc de les endevinalles que intenta desxifrar com els resultats del 12 de maig afectaran la governabilitat a Espanya. Una setmana abans, un membre respectat de la societat civil de la capital em comentava que sembla que hi hem tornat. "I mira que no hi ha temes importants i molt més decisius pels quals preocupar-nos", deia, recordant el període processista, quan només hi havia monotema mentre el món girava cap a altres llocs. Quantes vegades hem sentit –i continuarem sentint– aquestes setmanes la següent frase: "Si quan plovia els polítics s’haguessin preocupat per invertir en tecnologia hidrològica per anticipar-se a les pròximes sequeres, ara no estaríem mirant el cel".

Intento pensar en alguna mesura econòmica de pes que s’hagi realitzat a Catalunya en els últims anys i no se m’acut. Sé que els catalans –ciutadans i empreses– batem rècords pagant impostos i que, després d’anys d’obres, s’han obert uns quilòmetres d’autovia que van d’Abrera a Terrassa. L’aixecament de peatges a l’AP-7 ha convertit aquesta via en un continu col·lapse circulatori a causa de l’entrada massiva de camions. El terra de l’antiga autopista comença a notar la mala conservació. No tot va malament. Existeix un sottogoverno, com dirien els italians, que permet que la sanitat pública catalana mantingui el seu nivell gràcies a extraordinaris professionals. Llàstima que el maremàgnum burocràtic generi tantes dificultats i ineficiències. Tot és millorable.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

A hores d’ara, si ens fiem de les tendències de les enquestes, tot està obert. Per començar, si Junts supera ERC com a primera força independentista, posarà sobre la taula nous escenaris. Abans, al País Basc, una victòria de Bildu sobre el PNB obligarà el PSOE/PSE a mullar-s’hi. A Vitòria i a Madrid, on els pactes de legislatura són al caire de l’abisme.

Insòlitament, el Govern espanyol ha sigut incapaç de presentar Pressupostos per al 2024. Aconseguir-ho per al 2025 es preveu més difícil encara. A les menjadores madrilenyes ja s’aposta per eleccions generals a final d’any.