Sentència europea amb futur

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) acaba d’establir un precedent d’abast imprevisible al condemnar Suïssa per incomplir la seva pròpia normativa per a la reducció d’emissions d’efecte hivernacle. Els jutges han trigat quatre anys a pronunciar-se arran de la demanda interposada contra el Govern suís per una associació de 1.700 dones que el van acusar d’inacció i de posar en perill les seves vides en situacions com les onades de calor, però a partir de la seva decisió hi ha moltes possibilitats que influeixi o condicioni les sentències relatives a demandes de tipus semblant presentades davant instàncies nacionals. El TEDH entén que l’incompliment de les mesures aprovades pel Govern suís vulnera drets consagrats al Conveni Europeu de Drets Humans, tot i que en aquest no es fa cap menció específica de la crisi climàtica i les seves conseqüències per a la salut.

Tot i que el mateix tribunal ha desestimat una demanda similar presentada per sis joves portuguesos contra 32 estats europeus –Espanya, entre ells– per no fer el que està a les seves mans per lluitar contra la crisi climàtica, i ha desestimat així mateix la reclamació de l’alcalde d’un poble costaner del nord de França pel risc que corre amb la pujada del nivell del mar, no hi ha contradicció amb la resolució que afecta Suïssa. Les raons adduïdes per a les desestimacions és que els demandants portuguesos no van recórrer en primera instància davant els tribunals nacionals i el francès ha deixat de ser part potencialment perjudicada (ja no és alcalde i va canviar de residència). Fora d’això, aquestes circumstàncies no exclouen la presentació en el futur de demandes per motius idèntics davant jutges nacionals i fins i tot hi ha la possibilitat que aquests emetin resolucions en què invoquin la doctrina ara establerta pel TEDH.

Com passa tantes vegades amb les resolucions i sentències dels tribunals supranacionals, el problema més important rau a aconseguir que es compleixin. Això és, una vegada els jutges donen a conèixer el veredicte no hi ha un mecanisme planificat que en faci inexcusable l’aplicació en temps i forma. Al contrari del que passa amb el funcionament de la justícia dins dels estats, on és ineludible el compliment de les sentències una vegada s’han esgotat tots els recursos, en el cas del TEDH i altres instàncies l’obligatorietat enfronta obstacles de tot tipus, tot i que l’Estat responsable de fer-ho sigui signant del conveni, com passa amb Suïssa.

Els dubtes sobre l’adopció immediata de mesures correctores es multipliquen quan es tracta, a més, d’una qüestió tan nova, perquè l’emergència climàtica i les seves derivades en el camp de la salut i de la qualitat de vida són un problema global que desborda els límits d’un Estat, tot i que aquest hagi actuat fins a la data per sota dels compromisos adquirits amb els seus conciutadans. Però alhora és més que versemblant que la decisió creï a la llarga jurisprudència a escala continental, influeixi positivament a mitjà termini en l’opinió pública i porti els governs a adoptar programes específics per reduir els efectes del canvi climàtic en l’àmbit de la salut, encara que sigui per no quedar en evidència davant el TEDH.