Puigdemont afirma que abandonarà la política si no és elegit president
El candidat de Junts assegura que tornarà a Catalunya durant el debat d’investidura i descarta fer-ho durant la campanya electoral, fins i tot si està en vigor la llei d’amnistia
L’expresident i candidat de Junts a les eleccions del 12 de maig, Carles Puigdemont, assegura que tornarà a Catalunya per al debat d’investidura, sigui o no candidat a la presidència. Així ho va explicar en una entrevista ahir a RAC1, on també va confirmar que si no aconsegueix una majoria per tornar a liderar el Govern de Generalitat, deixarà l’escó i la política institucional. "En absolut em veig com a líder de l’oposició", va asseverar.
Segons Puigdemont, si no aconsegueix ser restituït en el càrrec del qual va ser apartat amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució després de declarar la independència de manera unilateral, la seva opció serà exercir com a expresident de la Generalitat. "Un expresident no pot estar al Senat ni en algun consell d’administració", va etzibar. Per al líder de Junts, amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia es tanca "una etapa política" i s’acaba amb el "gruix" de la "repressió". I considera que, si els catalans no li donen el seu suport a les urnes, serà el moment de fer un pas al costat.
Però encara sobre la seva tornada, el líder independentista va descartar una tornada en plena campanya electoral, tot i que la llei d’amnistia estigués ja en vigor i s’aixequessin les ordres de detenció que hi ha sobre ell. "La tornada que hem estat treballant durant tants anys no pot ser un acte de servei a un partit, ni del meu", va afirmar Puigdemont, després de rebutjar també alguna mena de "barrabassada" com baixar a fer-se un "selfie a Figueras" i tornar a pujar al sud de França, on ara resideix.
Segons l’expresident, la seva tornada a Catalunya no ha de ser una cosa personal, sinó "institucional", i assegura que no vol "malbaratar" el seu "potencial" amb algun tipus d’actuació "simbòlica". "Per a mi és un tema seriós. L’acte de tornada és més de país que de partit, ha de tenir un sentit institucional", va insistir.
Preguntat per la credibilitat d’aquesta promesa de tornar quan el 2017 ja es va fer un plantejament similar i no es va acabar materialitzant, Puigdemont va al·legar que tenia fins a cinc plans per tornar "sense ser detingut" si el Parlament l’hagués fet president el 30 de gener del 2018, com estava previst abans que se suspengués el ple perquè el llavors cap de la Cambra, Roger Torrent, ja havia rebut avisos de querelles. Però segons Puigdemont, tornar sense aquesta cobertura, i fer-ho com un "ciutadà" ras, era "posar la presidència de la Generalitat a l’exili" al servei de la judicatura i "convertir-la en ostatge".
La notícia sobre la seva tornada i la possibilitat que deixi la política si no aconsegueix el propòsit de ser president de la Generalitat ha provocat una reacció en cascada de la resta de candidats. Els més contundents han sigut el PP, que va rebutjar convertir la campanya en un "reality show de les fricades de Puigdemont", i Vox, que va considerar que l’expresident no havia d’estar en els debats sinó "a la presó". El PSC, en canvi, va optar per dir que "la societat catalana ja ha superat les lògiques personalistes" i el PSOE per donar per fet que Illa serà president i que, per tant, Puigdemont abandonarà la política.
Pactes i debats
Notícies relacionadesMés enllà d’això, i preguntat pels possibles pactes postelectorals, Puigdemont va apostar per reconstruir una majoria independentista i va descartar buscar algun tipus d’entesa amb el PSC, però va avisar que els socialistes sabran "el que han de fer". En aquest sentit, va advertir d’una possible retirada del suport de Junts al Govern de Pedro Sánchez si els socialistes fan una operació similar a la de l’Ajuntament de Barcelona, quan una aliança d’última hora entre PSC, Comuns i PP va desbancar de l’alcaldia Xavier Trias, guanyador de les eleccions. "Si Illa vol fer una jugada com la de Collboni, ell sabrà", va avisar. "Tindria poc sentit que donéssim suport a un Govern a Madrid quan la seva franquícia posa pals a les rodes d’una majoria decidida pels ciutadans de Catalunya", va reblar.
Puigdemont també va voler deixar clar que no celebrarà un cara a cara amb l’actual president i candidat d’ERC, Pere Aragonès. El cap de llista de Junts va rebutjar aquesta possibilitat, al·legant que els independentistes han de "treballar colze a colze" i no confrontar per aconseguir rèdits electorals. En aquest sentit, va assegurar que la relació amb ERC ha de ser la de "companys de viatge", tot i que tampoc va desaprofitar l’oportunitat per criticar que sigui el mateix Aragonès qui hagi proposat aquest debat. "Normalment, al president li proposen els cara a cara, no al revés", va asseverar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Situació de vulnerabilitat L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Tècniques delictives Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"
- El somni olímpic frustrat pel franquisme
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Entrevista a Guillermo Peinado El truc de Guillermo Peinado, la gran promesa espanyola de l'escalada: “El focus el poso a escalar bé i gaudir, no en els resultats”
- Sanitat pública Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte
- Actualització de la declaració de béns Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc
- El tauler polític Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya