Cuelgamuros, epicentre de la batalla per la memòria

No s’ha fet esperar la resposta de Vox a la visita al Valle de los Caídos que el president del Govern central, Pedro Sánchez, va fer el dia 4. Aquest diumenge, el número dos de la formació, Jorge Buxadé, va difondre imatges d’una pujada seva al monument en companyia de Manuel Mariscal, cofundador del partit. I això, un dia abans que famílies d’afusellats republicans que jeuen al recinte hagin tramitat la seva petició de poder visitar el lloc de les exhumacions que s’estan fent per tornar-los les restes.

Cuelgamuros és epicentre de la lluita política entorn de la memòria històrica entre el Govern central i les autonomies governades per aliances PP-Vox. Aquesta batalla torna a activar-se aquesta setmana. És una confrontació desencadenada des de la derogació de la llei de memòria d’Aragó i la proposició a les cambres autonòmiques de lleis "de concòrdia" per a Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana, que al seu torn suposarien la derogació d’altres normes locals.

Deixant-se veure a les xarxes socials amb la creu dels caiguts de fons, Buxadé va relatar que aquest diumenge va visitar "de nou" el Valle de los Caídos. De fet, l’eurodiputat va emetre un missatge a X contestant el que la setmana passada va emetre Sánchez després de visitar el laboratori forense de reconeixement de restes humanes instal·lat a la basílica del Valle.

Si Sánchez l’havia encapçalat amb la frase "sense memòria no hi ha democràcia", Buxadé va arrencar el seu dient: "Sense veritat i llibertat no hi ha democràcia".

El motiu de la visita del dirigent de Vox és col·laborar en la realització d’un documental per una de les entitats de l’òrbita del partit dedicades al que anomenen "guerra cultural", com ara les campanyes revisionistes empreses pel neoconservadorisme i l’Alt Right als EUA, Itàlia, Hongria, Polònia i altres països occidentals.

Les famílies

Buxadé va aprofitar per queixar-se de l’estat "criminal" de conservació del monument erigit pel franquisme el 1959, amb captius republicans entre els obrers i una posterior requisa de cossos de combatents i de civils assassinats a tot Espanya.

Ahir també es va obrir un altre capítol d’aquest pols per la memòria. Els familiars que reclamen rescatar restes d’afusellats inhumades a les criptes de la basílica de la Santa Cruz han començat a entregar les seves sol·licituds a la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica, exigint poder dur a terme la mateixa visita que va fer el president la setmana passada.

Una vintena d’aquests tramiten les seves peticions a través de l’advocat Eduardo Ranz. Els familiars havien estat esperant poder pujar a Cuelgamuros per veure el lloc on van ser dipositades les restes dels seus antecessors des del mes de juny, data en la qual la Secretaria d’Estat va comunicar per correu electrònic als interessats que iniciava les exhumacions.

El 13 de juny van formalitzar una sol·licitud davant el llavors ministre de Memòria, Félix Bolaños, d’"accés al lloc de la intervenció" i "ser-hi presents el dia de l’extracció". Per a això argumentaven com a part del seu dret el precedent de les exhumacions de Franco i José Antonio Primo de Rivera, que es van portar a terme amb les seves famílies presents.

Per organitzar la visita, la Secretaria d’Estat de Memòria va demanar un llistat de les persones que volen pujar a veure els treballs de l’equip de forenses que dirigeix l’expert en exhumacions i arqueologia de guerra Francisco Etxeberria, i que tenen les seves instal·lacions a la capella del Sant Sepulcre d’un temple que guarda les restes de 34.000 persones.

Els familiars encara no tenen data per anar-hi. El Govern central vol organitzar-los en petits grups "per motius de seguretat i a causa del protocol de riscos laborals vigent al lloc".

Notícies relacionades

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça

La setmana promet ser activa en matèria de memòria històrica no només per l’encreuament de gestos a Cuelgamuros. També hi ha activitat a València, comunitat en la qual milers d’afusellats en la Guerra Civil i la postguerra omplen fosses comunes dels cementiris.

Aquesta setmana es presenta la Comissió Cívica per la Memòria, Dignitat i els Valors Constitucionals, organitzada en defensa de la llei memorialista vigent a la Comunitat Valenciana, però que es troba amenaçada per una proposició de Vox per instaurar una llei de concòrdia que substitueixi amb cinc articles els 65 de l’actual.