Ulls sobre Globalia i Air Europa

La companyia Globalia, matriu de l’aerolínia Air Europa, ha aparegut com a protagonista en els dos últims casos de corrupció que han irromput amb força en l’actualitat informativa espanyola: els casos Koldo i Supercopa. No obstant, ni els seus amos, la família Hidalgo, ni les mercantils de la seva propietat estan sent investigades pels jutges encarregats de les dues instruccions.

Mentrestant, en el cas Koldo, l’aerolínia és assenyalada pels seus vincles amb el comissionista Víctor de Aldama, ja que segons la tesi dels investigadors va aprofitar que negociava amb el Ministeri de José Luis Ábalos el rescat d’Air Europa per convèncer el Govern que comprés mascaretes per un valor superior als 54 milions d’euros, en el procediment de la Federació Espanyola de Futbol els agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil apunten que la mercantil llavors dirigida per Francisco Javier Hidalgo Gutiérrez s’hauria pogut beneficiar d’un sobrecost de 5,7 milions en els serveis que realitzava per a la Federació sota la presidència de Luis Rubiales.

En el primer dels casos, que s’instrueix a l’Audiència Nacional, el magistrat Ismael Moreno, que investiga el presumpte cobrament de comissions il·legals en la compra de mascaretes abonades per Administracions governades pel PSOE, té sobre la seva taula diversos informes remesos per l’UCO de la Guàrdia Civil i per l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF), un organisme dependent del Ministeri d’Hisenda, que evidencien les vinculacions del comissionista Víctor de Aldama amb l’aerolínia.

És l’ONIF la que destaca que l’operació de les mascaretes es va forjar durant les negociacions portades a terme el 2020 en el Ministeri de Transports per evitar la fallida d’Air Europa. Air Europa va acabar rebent 140 milions d’euros avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i ajudes per 475 milions a través del Fons de Suport a la Solvència d’Empreses Estratègiques (repartides en un préstec ordinari de 235 milions i un préstec participatiu de 240 milions). En total, la injecció percebuda per la companyia amb diners públics va ascendir a 615 milions d’euros.

Coincidència temporal

El que va captar les administracions públiques va ser Víctor de Aldama, que negociava amb el departament de José Luis Ábalos el rescat: "La seva proximitat amb determinats funcionaris [Koldo García Izaguirre] i sobretot, la coincidència temporal (març del 2020) va propiciar l’oferiment de les mascaretes, del transport i del preu, i l’acceptació del Ministeri. S’hi ha d’unir el fet que el procediment administratiu de contractació d’emergència va facilitar la rapidesa i la falta de concurrència", destacava l’inspector d’Hisenda.

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

I és en relació amb aquestes negociacions que diferents informacions periodístiques, especialment d’El Confidencial, han assenyalat els suposats contactes de Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez, amb els amos de l’aerolínia. Aquests vincles van ser denunciats pel Partit Popular davant l’Oficina de Conflictes d’Interessos, ja que la formació conservadora considerava que el president de l’Executiu s’havia d’haver abstingut de les reunions del Consell de Ministres en les quals es va decidir el rescat d’Air Europa, sent una companyia que "tenia vincles de naturalesa econòmica i professional" amb la seva dona, van explicar fonts populars.

El PP va considerar "acreditat que Air Europa va finançar la càtedra universitària de la parella del president del Govern un mes després que Sánchez arribés a la Moncloa". A aquesta asseveració sumava les relacions de Gómez amb Javier Hidalgo fill.