El PSC activa el vot metropolità per frenar la suma independentista

La cúpula del partit s’ha fixat l’objectiu d’arribar fins als 40 diputats per desbancar els seus principals contrincants: Aragonès i Puigdemont

El PSC activa el vot metropolità per frenar la suma independentista

SARA GONZÁLEZ

3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Salvador Illa no en té prou amb guanyar les eleccions del 12 de maig. Perquè no es repeteixi la victòria agredolça del2021, quan el PSC es va imposar però no va poder arribar a la Generalitat, necessita quedar primer amb suficient avantatge perquè els partits independentistes no puguin sumar.

El fantasma del bloqueig i la repetició electoral sobrevolarà uns comicis en què tot pacte de qualsevol naturalesa sembla complex, però els socialistes entenen que el millor antídot per allunyar aquest escenari és aconseguir un resultat contundent. El seu càlcul és que necessiten al voltant d’un milió de vots per complir aquest propòsit, que en unes catalanes només van aconseguir amb Pasqual Maragall el 1999 i el 2003, any en què va ser investit president.

En les generals del 23 de juliol, els socialistes van guanyar a Catalunya amb 1,2 milions de suports i 19 diputats sense que ningú els fes ombra (els Comuns van quedar segons amb set representants). Aquest resultat suposava incrementar la seva borsa de votants en mig milió més que en les municipals de l’any passat (712.000), en les quals van ser el partit més votat, i que en les catalanes de 2021, quan van obtenir 654.000 sufragis i van empatar amb ERC en 33 diputats.

Al cinturó roig i més enllà

Les enquestes pronostiquen que ara el PSC podria encaixar el seu quart triomf consecutiu des que Illa va agafar les regnes de la formació, amb la gran incògnita de si serà suficient perquè el líder del partit sigui president. La cúpula del partit s’ha fixat com a objectiu arribar als 40 diputats per desbancar els seus principals contrincants: Pere Aragonès i Carles Puigdemont.

Activar el graner de l’àrea metropolitana torna a ser troncal per a la seva estratègia, expliquen des de la sala de màquines del carrer de Pallars, que treballa a ple rendiment des del congrés del partit del mes passat. És en l’anomenat cinturó roig on els socialistes catalans tenen el vot més irreductible, el que ha estat sempre present i li ha permès mantenir una base en els moments en què van perdre més poder institucional durant els anys de creixement del procés.

Ara que va en línia ascendent, el PSC, de la mà de Pedro Sánchez des de la talaia de la Moncloa, tornarà als seus caladors històrics, però no únicament. Aquesta vegada també buscarà la mobilització de tots els punts més enllà del l’àmbit metropolità, en el qual han experimentat un creixement des de les municipals. Consideren que han assentat un "coixí" territorial que pot també ser clau per a una última empenta que els acosti a la icònica xifra, especialment a les capitals de província. Tenen l’alcaldia de Tarragona i Lleida i van quedar primers a la ciutat de Girona, malgrat no governar.

La gestió en l’epicentre

Notícies relacionades

Per Illa, les coordenades d’aquesta campanya es mouen en el terreny de la gestió i no en el del conflicte territorial i el sí o el no a la independència. Que la principal preocupació dels catalans sigui la sequera, segons el CEO, els dona la raó, solen recordar. El líder del PSC creu que els blocs estan trencats ("tots han pactat amb mi", replica davant els vetos d’ERC i de Junts) i el procés, acabat. Per això afirma que Puigdemont "no està en sintonia" amb la majoria de la societat catalana amb la seva promesa de reprendre el fil de l’1-O del 2017 i situa en el "passat" la proposta "divisiva" del referèndum pactat que encapçala ERC.

La seva aposta passarà per "mobilitzar el vot d’esquerres" que ja va seduir el PSC, tot i que fos per utilitarisme per frenar un govern de PP i Vox, sota la premissa que s’ha de girar full tant a les aspiracions frustrades del procés com a la "inoperància" del Govern d’Aragonès que creuen que ha "calat" en l’opinió pública.