Puigdemont aposta per perfils pragmàtics per a la seva llista electoral

Segons expliquen fonts de Junts, s’ha instal·lat al sud de França. Concretament ha establert el seu domicili a la comarca del Vallespir, a pocs quilòmetres de la frontera. Des d’allà farà part de la campanya del 12M, evitant les pantalles que van protagonitzar les eleccions del 2017 i el 2021, a més de les europees, i des d’allà també acabarà de planificar la seva tornada a Catalunya. Com ja va explicar quan va fer el pas de presentar-se com a candidat, Puigdemont preveu ser present a la sessió d’investidura al Parlament que, a tot tardar, s’haurà de celebrar el 25 de juny en primera instància.

Tot i que s’haurà de desplaçar a Brussel·les i a Estrasburg les pròximes setmanes per assistir al Parlament Europeu, del qual segueix sent membre, el camp base de Puigdemont és al Vallespir, on ja fa reunions i actes amb la vista posada a la campanya . De fet, avui mateix presentarà la candidatura de Junts+ Puigdemont per Catalunya al municipi d’Elna, amb la previsió de més d’un miler d’assistents.

Amb aquest moviment, Puigdemont vol evidenciar que aquestes no seran unes eleccions com les del 2021. Llavors, l’expresident va optar per encapçalar la candidatura, però ho va fer com un acte bàsicament simbòlic, ja que en cap moment es va plantejar ni que optés a la presidència ni que agafés l’acta de diputat al Parlament, que, a més, no és compatible amb la de l’Eurocambra. Puigdemont, que va fer campanya bàsicament per videoconferència, va ocupar el número u de la llista, però la candidata efectiva va ser Laura Borràs.

Ara l’expresident planteja els comicis com una oportunitat per reparar l’aplicació del 155 i la seva restitució com a president de la Generalitat. Per fer-ho, espera poder tornar a Catalunya quan la llei d’amnistia entri en vigor i decaiguin les ordres de detenció que pesen sobre ell. El jutge té dos mesos per fer-ho efectiu a partir del moment en què la norma aparegui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), per la qual cosa els postconvergents creuen que hi ha prou temps perquè Puigdemont creui la frontera abans del 25 d’agost, data límit en què s’ha d’investir un president abans de la convocatòria automàtica d’eleccions.

També sota aquesta estratègia s’ha d’interpretar la llista confeccionada per Puigdemont i el fet que hagi situat com a número dos una independent, l’empresària Anna Navarro, amb la qual cosa dissipa les especulacions que pogués ser la candidata efectiva. No obstant, l’expresident sí que ha apostat per un número tres fort i del partit com Josep Rull, perquè pugui capitanejar en la seva absència i acudir als debats amb altres candidats. L’acompanyarà la presidenta del Parlament, Anna Erra, que ocuparà el quart lloc, i la seguiran unes altres primeres espases com el president del grup a la Cambra catalana, Albert Batet, al cinquè lloc, i el vicepresident i portaveu de les sigles Josep Rius, que serà el setè.

Els afins a Borràs

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

També entre els altres noms que tenen paperetes d’obtenir representació al Parlament hi ha el de l’exconseller Jaume Giró (lloc número 11), de manera que també es dona espai al sector més pragmàtic del partit; i el del també exmembre del Govern Lluís Puig (número 13), actualment a Brussel·les, des d’on ja ha exercit com a diputat de la Cambra catalana aquesta legislatura. A més de Navarro, Puigdemont també ha fitxat l’escriptora Enatu Domingo, de número sis, i l’historiador Agustí Colomines, número nou, tot i que en el seu cas sempre ha estat vinculat a aquest espai. De fet, es tracta més d’una repesca que d’un fitxatge.

En canvi, els afins a Borràs han perdut pes en la candidatura. Francesc de Dalmases –la seva mà dreta– ocuparà el número 18 (el 2021 va ocupar el 15) i David Torrents escala posicions fins al lloc 23 (número 27 fa tres anys), però no són a la llista Aurora Madaula ni Cristina Casol, que en els últims mesos han estat al centre de la polèmica per les seves denúncies d’assetjament contra la cúpula del grup parlamentari, que el partit sempre ha considerat discrepàncies polítiques.